Una vegada el pacient ha après el mètode Mézières, es pot fer un treball en grup per rendibilitzar econòmicament les sessions, però cal tenir en compte que prèviament s’ha d’haver treballat individualment.
La gepa si és estructurada no marxarà, però sí que es pot eliminar el dolor que et produeix. Els estiraments analítics són bons, però és important fer un treball global. El mètode Mézières treballa mitjançant la respiració, la recol·locació de la postura correcta i amb estiraments actius globals que permetin evitar compensacions i aconseguir l’harmonització postural.
El massatge et va molt bé per descontracturar la musculatura que està contínuament en tensió. El problema és que en tornar a l’oficina repetim el patró postural incorrecte i actives novament les tensions que poden ser les desencadenants del dolor. Seria recomanable combinar els massatges amb teràpia postural global mitjançant el mètode Mézières per tractar la causa del dolor. Amb aquest treball integraries la postura correcta i aconseguiries que aquesta perdurés en el temps.
És important fer un treball postural global. Per això, es recomana el mètode Mézières. L’adquisició d’hàbits i actituds posturals incorrectes és molt freqüent en l’actualitat i cal fer un treball de prevenció per evitar l’aparició de lesions al nostre cos. Amb aquest mètode es fa un diagnòstic previ per veure quin tipus de patró i cadena muscular està desequilibrat i, un cop fet el diagnòstic, es realitza un treball postural basat en exercicis d’estiraments actius globals que busquen reequilibrar les diverses cadenes musculars i millorar la postura.
A més del treball que realitzem a cada sessió, donem unes pautes d’higiene postural per mantenir la postura assegut, en agafar objectes del terra… Això permet un treball individual, en el dia a dia, i no només durant l’hora del tractament. D’altra banda, el treball que es realitza a nivell de consciència corporal permet que percebem millor el nostre cos, la nostra posició en realitzar tasques quotidianes o practicar qualsevol tipus d’esport. Així, amb aquest treball coordinat, afavorim que el pacient sigui capaç d’evitar sobrecàrregues musculars.
La reeducació postural suposa un esforç, però es combina amb tècniques de teràpia manual que afavoreixen que el pacient es pugui relaxar i que faciliten que el fisioterapeuta es converteixi en l’element actiu. Sempre treballem en funció de la implicació de cada pacient; així podem dir que la recuperació la decideixen ells i, per tant, són ells els que marquen els seus propis límits.
Un dels objectius del tractament és aconseguir l’automatisme d’una nova postura, és a dir, que la persona sigui capaç d’adoptar una nova postura de forma inconscient. Per aconseguir-ho, apliquem tècniques específiques de tractament, a més d’un treball individual que han de fer els pacients en les activitats de la vida diària. La comparació entre l’antiga i la nova postura és la clau perquè el cervell aprengui i, amb repeticions, memoritzi la nova postura i els moviments quotidians que són els propis de la postura.
