Quan l’adult presenta dificultats o alteracions en la parla, en el llenguatge i/o en la deglució de líquids i/o sòlids com a conseqüència d’un ictus, d’un traumatisme cranioencefàlic o de l’evolució d’una malaltia neurodegenerativa (demències, Parkinson, esclerosi múltiple, esclerosi lateral amiotròfica, corea de Huntington…).

Quan l’adult presenta alteracions freqüents en la seva veu (ronquera, disfonia, afonia, etc.), especialment quan s’utilitza la veu per a finalitats professionals (mestres, locutors, actors, cantants, comercials…).

Evita utilitzar diminutius i paraules com “tete”, “bibi” o “xixa” i fomentant l’ús d’un vocabulari adequat (xumet, biberó, carn…).

Dirigeix-te a l’infant de forma lenta i clara, i a través de frases curtes.

Escolta l’infant atentament i dóna-li el temps necessari perquè es pugui expressar amb tranquil·litat.

Converteix qualsevol situació quotidiana (els àpats, el moment del bany, la vestimenta…) en moments d’aprenentatge.

Estimula a través del joc, anomena els objectes amb els quals juguem i les seves qualitats (gran, petit, bonic, lleig…).

Evita les valoracions negatives (“no, això no es diu així”) i fomenta els elogis quan utilitzi el llenguatge correctament.

No, ja que cal tenir present que fins als 3 anys i mig pot aparèixer un tartamudeig o quequeig, que s’anomena evolutiu o fisiològic, provocat per l’important creixement lingüístic que es produeix en aquesta edat. Per contra, sí que caldrà començar a sospitar quan aquest quequeig perduri més enllà dels 4 anys.

Sovint són els mestres o els pediatres qui ens donen l’alerta, ja que són observadors directes dels infants. En cas que no sigui així, cal saber que hi ha diversos indicadors que podem observar en el nostre infant i que cal tenir en compte. Alguns d’aquests indicadors són:

A finals de P3 (4 anys):

• Ús reduït del llenguatge amb certes dificultats de relació amb els altres nens.
• Llenguatge pobre, vocabulari molt limitat i estructura gramatical poc correcta.
• Dificultat important en l’organització, diferenciació i producció del sistema de sons de la parla (substitucions i/o omissió de sons, simplificació de paraules…). En aquests casos, ens és difícil entendre el nen quan parla i, sovint, les úniques persones que l’entenen són les del seu entorn més proper (pares, germans i avis).

A finals de P4 (5 anys):

• Dificultat en l’estructura de les frases, en l’organització del discurs oral (explicar vivències, experiències, fets, situacions…) i pobresa en el vocabulari.
• Dificultats en la realització i l’organització de diversos sons de la parla.

A finals de P5 (6 anys):

• Dificultats en l’estructuració i la coherència del discurs (seqüenciació correcta de les idees que vol expressar) i en la cohesió lingüística (ús adequat del vocabulari i de les regles gramaticals).
• Quant a la parla, sospitarem sempre que en aquesta edat hi hagi qualsevol errada en la realització i l’organització dels sons de la parla, a excepció del so /R/, pel qual podem esperar, com a edat límit, fins als 6 anys per a la seva correcta adquisició i realització.

Altres situacions que cal observar:

• Que respiri sempre amb la boca oberta.
• Que es trobi afònic amb freqüència.
• Que manifesti o sospitem que no hi sent correctament.
• Que presenti dificultats en la comprensió de consignes lingüístiques simples.
• Que es trobi en edat lectoescriptora i presenti dificultats a l’hora de llegir o escriure correctament.