
És molt probable que hagis sentit a parlar de la síndrome dels isquiotibials , ja que la patologia és molt freqüent en esportistes . No obstant això, a la clínica també ho observem en persones sedentàries . T’expliquem què és, quins els factors de risc perquè es produeixi, i com ho diagnostiquem i tractem a Centre Kine.
Què són els isquiotibials i quines funcions tenen
Els músculs isquiotibials són un grup muscular que es troba a la part posterior de la cuixa . Són biarticulars, és a dir que coordinen dues articulacions, en aquest cas genoll i maluc. A més, treballen de manera excèntrica (en estirament).
Principalment, la seva funció és la d’actuar com a extensors del maluc i flexors del genoll . També la de contenir la tendència a la flexió del maluc, produïda pel cos durant la fase de suport de la marxa . Això els fa necessaris per córrer, saltar o ballar… o simplement per estar drets .
Aquests músculs es consideren els principals antagonistes (amb funció contrària) del quàdriceps. Fet que a més a més, genera la necessitat d’equilibrar les forces entre ells.
Què és la síndrome dels isquiotibials
A la part insercional de qualsevol múscul amb l’os, hi trobem els tendons. La funció principal daquests tendons és la transmissió de la força contràctil cap al os per generar moviment. Fets com la repetició del moviment i la desadequació de càrregues poden produir degeneracions del teixit tendinós (tendinopaties) , o en també, com en aquest cas, ocasionar ruptures de les fibres musculars .
La síndrome dels isquiotibials és l’esquinçament muscular o inflamació que afecta els músculs homònims , i que es manifesta com un dolor sobtat i agut a la part posterior de la cuixa . A més, quan es produeix ruptura sol haver sagnat, per tant, també és normal descobrir la presència d’hematoma a la zona afectada. També cal tenir en compte la proximitat del nervi ciàtic, ja que pot donar lloc a una possible lesió associada .
Principals factors de risc
Com en el cas de moltes patologies, poden intervenir factors de risc intrínsecs o extrínsecs. En aquest cas ho fan:
Com a factors extrínsecs :
- Superfícies inadequades de treball
- Escalfament insuficient
- Manca de força
- Nutrició i suplementació inadequada
- Calçat poc adequat
Com a factors intrínsecs :
- Edat, gènere, genètica…
- Desequilibri de forces
- Manca de flexibilitat o mobilitat
- Fatiga acumulada
- Antecedents de lesions
- Dèficit d’estabilitat o disfunció lumbopèlvica
- Irritació del nervi ciàtic i plexe lumbar
Com diagnostiquem la síndrome dels isquiotibials
El diagnòstic es realitza mitjançant anamnesi i exploració física del pacient . A més, s’ha de confirmar amb proves de diagnòstic per imatge com l’ ecografia , o la ressonància magnètica en cas que la primera no fos suficient .
En el diagnòstic per imatge és important valorar quines estructures associades, com el nervi ciàtic, no estan lesionades , així com reconèixer el tipus de lesió , ja que determinarà els temps de recuperació i el tipus d’exercici pautat .
El diagnòstic correcte també ens permetrà valorar si calen altres intervencions.
Com tractem la patologia
El tractament es basarà en un programa de fisioteràpia dividit en tres etapes/fases, perquè la recuperació d‟una ruptura d‟aquest tipus pot durar habitualment entre tres setmanes i tres mesos.
-
Fase aguda
Els primers dies, 24-72 h després de la ruptura i diagnòstic .
En aquesta fase bàsicament podem incloure un tractament passiu i analgèsic . Utilitzem compressió, teràpia manual , tractament de tecarteràpia (INDIBA) , mobilitat o punció seca , entre d’altres. I una pauta d’ exercicis isomètrics sense desplaçament més suaus, però que ens permetran accelerar el procés.
-
Fase subaguda
Fins a les dues primeres setmanes després de la lesió.
Abans d’iniciar aquesta fase, hem fet ecografies de seguiment per avaluar l’estat del teixit. A tot el tractament anterior, hi afegirem exercici més actiu, sempre que el dolor i el tipus de trencament ho permeti . Podem fer servir exercici més aeròbic per augmentar la mobilitat, i exercici de força amb pes , així com eines de tipus BFR ( Blood Flow Restriction )
-
Fase de remodelació
Podeu començar abans que acabi la fase subaguda en funció de la gravetat de la lesió.
Per començar, valorarem l’estat muscular que observem a l’ecografia. Aquesta fase es basarà en exercicis de més alta intensitat , més càrrega d’entrenament i força . Així com el salt o el gest amb què el pacient es va lesionar .
Per tant, a Centre Kine basem el programa de rehabilitació en recuperar la força i permetre una correcta alineació de les fibres , fent ús d’ exercici durant totes les fases . A més, tot el procés de rehabilitació està guiat per un fisioterapeuta especialitzat que t’ajudarà i t’assessorarà .
Centre Kine Lleida
A Centre Kine disposem de les eines necessàries per al diagnòstic i tractament d’aquesta patologia .
Si heu identificat algun dels símptomes descrits, podríeu patir síndrome dels isquiotibials . No ho demoris, et podem ajudar. Posa’t en contacte amb nosaltres a través del telèfon 973233703 o enviant un correu electrònic a [email protected] .
Ens trobaràs a Lleida: Passeig de Ronda, 164 o al carrer Santa Cecília, 20.
Ens avalen trenta anys d´experiència treballant amb els millors professionals especialitzats.
Referències
Magnussón, SP et al. Nat. Rev. Rheumatol. 6, 262–268 (2010); published online 23 març 2010; doi:10.1038/nrrheum.2010.4310
Repair FE, Youm T. Proximal Hamstring Tears. Proximal Hamstring Tears. 2021
Kallis K, Stasinopoulos D. Injuries Hamstring: Prevention and Rehabilitation . Vol. 12, Journal Biology of Exercise. 2016. 15–34 p.
Linklater JM, Hamilton B, Carmichael J, Orchard J, Wood DG. Hamstring injuries: Anatomy, imaging, and intervention . Semin Musculoskelet Radiol. 2010;14(2):131– 61.
Otros artículos