És molt probable que hagis sentit a parlar de la síndrome dels isquiotibials, ja que la patologia és molt freqüent en esportistes. No obstant això, a la clínica també l’observem en persones sedentàries. T’expliquem què és, quins són els factors de risc, per a què es produeixi, i com la diagnostiquem i tractem a Centre Kine.

Què són els isquiotibials i quines funcions tenen

Els músculs isquiotibials són un grup muscular que trobem a la part posterior de la cuixa. Són biarticulars, és a dir que articulen dues articulacions, en aquest cas genoll i maluc. A més, treballen de forma excèntrica (en estirament).

Principalment, la seva funció és la d’actuar com a extensors del maluc i flexors del genoll. També la de contenir la tendència a la flexió del maluc, produïda pel cos durant la fase de suport de la marxa. Això els fa necessaris per a córrer, saltar o ballar… o simplement per estar dempeus.

Aquests músculs es consideren els principals antagonistes (amb funció contrària) del quàdriceps. Fet que a més, genera la necessitat d’equilibrar les forces entre ells.

Què és la síndrome dels isquiotibials

A la part insercional de qualsevol múscul amb l’os, trobem els tendons. La funció principal d’aquests tendons és la transmissió de la força contràctil cap a l’os per generar moviment. Fets com la repetició del moviment i la desadecuació de càrregues poden produir degeneracions del teixit tendinós (tendinopaties), o en també, com en aquest cas, a ruptures de les fibres musculars.

La síndrome dels isquiotibials és la ruptura muscular o inflamació que afecta els músculs homònims, i que es manifesta com un dolor sobtat i agut a la part posterior de la cuixa. Quan es produeix ruptura sol haver sagnat, per tant, també és normal notar la presència d’hematoma a la zona. A més, cal tenir en compte la proximitat del nervi ciàtic a la zona, que pot portar una possible lesió associada.

Principals factors de risc

Com en el cas de moltes patologies poden intervenir factors de risc intrínsecs o extrínsecs. En aquest cas ho fan:

 Com a factors extrínsecs:

• Superfícies inadequades de treball
• Escalfament insuficient
• Falta de força
• Nutrició i suplementació inadequada
• Calçat poc adequat

Com a factors intrínsecs:

• Edat, gènere, genètica…
• Desequilibri de forces
• Falta de flexibilitat o mobilitat
• Fatiga acumulada
• Antecedents de lesions
• Dèficit d’estabilitat o disfunció lumbopèlvica
• Irritació del nervi ciàtic i plexe lumbar

Com diagnostiquem la síndrome dels isquiotibials

El diagnòstic es realitza a través de l’anamnesi i l’exploració física del pacient. A més, s’ha de confirmar amb proves de diagnòstic per imatge com l’ecografia, o la ressonància magnètica en el cas que la primera no fos suficient.

En el diagnòstic per imatge és important valorar que les estructures associades, com el nervi ciàtic, no estan lesionades, així com reconèixer el tipus de lesió, ja que determinarà els temps de recuperació i el tipus d’exercici pautat.

El correcte diagnòstic també ens permetrà valorar si calen altres intervencions.

Com tractem la patologia

El tractament es basarà en un programa de fisioteràpia dividit en tres etapes/fases, perquè la recuperació d’una ruptura d’aquest tipus pot durar habitualment entre tres setmanes i tres mesos.

1. Fase aguda

Els primers dies, 24-72 h després de la ruptura i diagnòstic.

En aquesta fase bàsicament podem incloure un tractament passiu i analgèsic. Utilitzem compressió, teràpia manual, tractament de tecarteràpia (INDIBA), mobilitat o punció seca, entre d’altres. I una pauta d’exercicis isomètrics, sense desplaçament, més suaus, però que ens permetran accelerar el procés.

2. Fase  subaguda

Fins a les dues primeres setmanes després de la lesió.

Abans d’iniciar aquesta fase, haurem fet ecografies de seguiment per avaluar l’estat del teixit. A tot el tractament anterior, afegirem exercici més actiu, sempre que el dolor i el tipus de ruptura ho permeti. Podem usar exercici més aeròbic per augmentar la mobilitat, i exercici de força amb pes, així com eines tipus BFR (Blood flow restriction)

3. Fase de remodelació

Pot començar abans que acabi la fase subaguda en funció de la gravetat de la lesió.

Pel començament tenim en compte l’estat muscular que valorem en l’ecografia. Es basarà en exercicis de més alta intensitat, més càrrega d’entrenament i força. Així com el salt o el gest amb el qual el pacient es va lesionar.

Per tant, a Centre Kine basem el programa de rehabilitació en recuperar la força i permetre una correcta alineació de les fibres, fent ús de l’exercici durant totes les fases. Així mateix, tot el procés està guiat per un fisioterapeuta especialitzat que  t’ajudarà i t’assessorarà.

Centre Kine Lleida

A Centre Kine disposem de les eines necessàries per al diagnòstic i tractament d’aquesta patologia.

Si has identificat algun dels símptomes descrits, podries patir síndrome dels isquiotibials. No ho demoris, et podem ajudar. Posa’t en contacte amb nosaltres a través del telèfon 973233703 o enviant un correu electrònic a [email protected].

Ens trobaràs a Lleida: Passeig de Ronda, 164 o al carrer Santa Cecília, 20.

Comptem amb trenta anys d’experiència treballant amb els millors professionals especialitzats.

Referències

Magnussón, S. P. et al. Nat. Rev. Rheumatol. 6, 262–268 (2010); published online 23 March 2010; doi:10.1038/nrrheum.2010.4310

Repair FE, Youm T. Proximal Hamstring Tears. Proximal Hamstring Tears. 2021

Kallis K, Stasinopoulos D. Hamstring Injuries: Prevention and Rehabilitation. Vol. 12, Journal Biology of Exercise. 2016. 15–34 p.

Linklater JM, Hamilton B, Carmichael J, Orchard J, Wood DG. Hamstring injuries: Anatomy, imaging, and intervention. Semin Musculoskelet Radiol. 2010;14(2):131– 61.