El pa és l’aliment bàsic de la nostra civilització. Però ha arribat el moment de deixar de consumir pa blanc. Ara veurà per què.

1.-Massa barrejat

El blat ja no es pot considerar un aliment sa. Encara que sigui ecològic o integral, el blat modern és massa híbrid. Conté una elevada quantitat de glutamina, una proteïna que tendeix a irritar les parets intestinals, i molts menys minerals i vitamines que fa centenars d’anys.

És una veritable llàstima, perquè el blat era realment un aliment adequat i avui dia s’utilitza en multitud de farines i aliments, especialment com a espessidor.

2.-Massa pobre en fibra, vitamines i minerals

En el pa blanc, la millor part de la farina s’ha retirat per donar-la als porcs i a altres animals de granja. El blat integral no és bo per a la salut, però almenys conté fibra, vitamines i minerals. Per elaborar pa blanc, per contra, es retiren del blat el germen i el segó.

El resultat és un producte gairebé sense fibra i gairebé sense vitamines ni minerals, un producte que en el fons no és més que midó; senzillament calories sense nutrients essencials.

El mateix passa amb els cereals per esmorzar. Quan compri cereals no es deixi impressionar per les etiquetes que indiquen que han estat “enriquits” amb vitamines. La raó per la qual a vegades s’ “enriqueixen” els cereals és precisament perquè els científics es van adonar de fins a quin punt eren pobres en nutrients. Irònicament podem dir que la caixa de cartró dels cereals conté gairebé tants micronutrients com els propis cereals, si no més.

Els fabricants van afegir llavors 3 o 4 vitamines i una mica de ferro. Però això és com si algú ens robés 10.000 euros del nostre compte del banc i després decidís “enriquir-lo” donant-nos un parell d’euros.

3.-Massa salat 

El pa blanc modern està massa salat. Conté de mitjana 19 g de sal per quilo de pa. Una barra (250 grams) conté 4,7 g de sal, fet que suposa gairebé la quantitat màxima diària que recomana ingerir l’OMS (5 g / dia / persona). Segons dades recollides per l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), a Espanya la principal font dietètica de sodi en la població adulta és precisament el pa.

Encara que no s’afegeixi sal en la seva fabricació, el pa sense sal conté tanmateix de 0,2-2,2 g de clorur de sodi per quilo.

4.-Massa dolça

El pa blanc no és un sucre lent, més aviat és un sucre de combustió ràpida amb un índex glucèmic elevat, que provoca un gran desgast d’insulina i reaccions d’hipoglucèmia.

L’índex glucèmic indica l’efecte dels aliments en la glucèmia (nivell de glucosa en sang) durant les dues hores següents a la seva ingesta.

L’índex 100 de glucèmia (el màxim) correspon a la glucosa pura i … al pa blanc !, que no és més que midó, com ja s’ha vist, i el midó al seu torn no és més que una cadena de molècules de glucosa.

Això vol dir que consumir pa blanc és pitjor que menjar terrossos de sucre: fa que augmentin escandalosament els nivells de sucre en la sang, el que afecta al pàncrees i provoca un pic d’insulina, amb el consegüent risc de desenvolupar en un futur resistència a la insulina, diabetis, obesitat i malalties cardiovasculars.

5.-Massa gluten

El blat modern, resultat de processos híbrids, s’ha seleccionat per la seva riquesa en gluten. El gluten és una barreja de proteïnes. Com més gluten hagi a la farina, més fermenta el pa i es torna més elàstic i esponjós. El pa sembla més apetitós, més inflat i, per tant, es ven millor.

El problema és que el sistema digestiu de moltes persones no tolera les quantitats de gluten que presenta el pa modern. La intolerància al gluten provoca cansament, dolors abdominals, diarrea, reflux gastroesofàgic, problemes articulars, èczemes i fins i tot trastorns neurològics.

Àrea de nutrició cel·lular i naturopatia de Centre Kine.

Espero que hagi estat del teu interès.
Una abraçada,
Jordi Segura.
Director i osteòpata de Centre Kine.