1. Dedicar-li temps

Pensant els seus menús per endavant, vostè aconseguirà comprar únicament el necessari.

L’experiència demostra que resulta més car comprar una mica de tot per improvisar un menú, que preveure els àpats i després comprar el necessari per cuinar. Si planifica les menjades amb menús equilibrats menjarà just el que necessita. Tingui en compte al dissenyar els seus menús que un àpat ben estudiat està compost de plats variats.

2. Menjar millor però una mica menys

Diversos estudis realitzats amb animals demostren que menjar menys augmenta l’esperança de vida i disminueix la incidència de les malalties, sempre que la nostra alimentació tingui la dosi adequada de vitamines i nutrients essencials.

El doctor Richard Weindruch, del Centre Nacional d’Investigació sobre els primats de Wisconsin, va publicar el 2009 els resultats d’un interessant estudi sobre aquest tema. El 1989 va agafar dos grups de quinze macacos: al primer li va donar una ració de menjar un 30% menys que la considerada normal. Al segons els va donar de menjar tot el que van voler. El 1996, va incorporar 46 nous macacos entre els dos grups. El doctor Weindruch va comptabilitzar les morts. Només un 13% dels macacos que van rebre poc menjar (restricció calòrica) van morir per malalties relacionades amb l’envelliment, enfront del 37% dels seus congèneres que es van alimentar a la seva voluntat. És probable que l’efecte sigui el mateix en els humans. Menjar una mica menys del normal li farà guanyar anys de vida i de bona salut, a més de fer-li estalviar.

3. Reutilitzar les sobres

És lamentable la quantitat d’aliments que es llencen a les escombraries, sense altra raó que la despreocupació, la mandra i la desorganització. S’estima que prop del 50% de la producció alimentària mundial es malmeten, segons un informe de la FAO, l’organisme de l’ONU dedicat a l’agricultura i l’alimentació.

Ha de saber que hi ha una gran diferència entre els bacteris que degraden els aliments i aquelles que són patògens, és a dir, que poden generar malalties.

Els bacteris que malmeten els aliments formen una pel·lícula enganxosa sobre la carn, estoven les verdures i donen una olor molt dolenta a la carn. Però els bacteris patògens són inodors, incolors i invisibles. En la mesura que no pot fiar-se ni de la seva vista ni del seu olfacte, utilitzeu la “regla dels 4”: no més de quatre dies a quatre graus. A aquesta temperatura vostè pot conservar durant tres dies sencers pollastre cru o carn picada. Les restes d’aliments cuinats es poden conservar quatre dies.

4. Redescobrir la sopa

No es tracta de comprar bricks de sopa al supermercat ni tampoc de les sopes “bio”. En aquests casos no estalviarà i tampoc sabrà amb certesa els ingredients que contenen. Cada vegada que no sàpigui què fer per menjar recordi que pràcticament tots els aliments poden servir de base per fer una sopa. Només cal posar a bullir en una cassola amb molta aigua una ceba, un cap d’all, una pastanaga, unes herbes, sal i pebre.

Si només té una verdura (algunes pastanagues arrugades i una coliflor), n’hi ha prou per a un bon brou i serà bo per a la seva salut. No obriu una bossa de patates fregides. No demani una pizza. Si té un rosegó de pa, talli´l en petits trossos i poseu-lo en oli d’oliva amb all i sal en una paella per afegir uns crostons a la sopa. I si li queda massa aigualida, amb un grapat d’arròs s’espessirà.

5. Mengi cols

Fins al descobriment d’Amèrica, els nostres avantpassats no tenien ni mongetes, ni blat de moro ni tomàquets. I la patata només va arribar a Europa a finals del segle XVIII. La col, en les seves diferents variants, era el principal ingredient de la seva alimentació.

Avui sembla que les cols estan passades de moda; pocs joves en consumeixen, i és una pena. Hi ha una gran varietat de cols i una quantitat prodigiosa de receptes per a preparar-les: des la col o la llombarda, passant per les cols de Brussel·les cuinades en qualsevol de les seves receptes, els guisats que inclouen cols amb pebre vermell, la col cuita i sofregida… les possibilitats que ofereixen els aliments de la família de les cols a la cuina són gairebé infinites. No us oblideu de les cols de Brussel·les, la col xinesa, el bròquil i tots els tipus de col blanca, verda, vermella, arrissada, etc.

Les cols són barates durant tot l’any. Tenen qualitats desintoxicants (s’adhereixen als metalls pesants per evacuar-los del cos). Posseeixen moltíssims nutrients: vitamina A, C i E, antioxidants que frenen l’envelliment cel·lular, fibres, potassi i sofre. Recents estudis han demostrat que les cols tenen propietats anticancerígenes gràcies al sofre i als seus antioxidants. El bròquil, segons diversos estudis, frena el càncer de pròstata.

6. Mengi llegums

Igual que la col, no perdi de vista les llenties, les mongetes, les faves i els cigrons. Els llegums no són cares i constitueixen la base de deliciosos potatges i purés, que es poden menjar calents o freds, i també en amanida. Hi ha tanta varietat que es poden menjar un cop al dia durant tota la setmana sense cansar-se i poden ser el plat principal, sense necessitat d’un segon.

7. Els ous

I per fi arribem a l’aliment perfecte per als que tenen poc pressupost: l’ou.

En els anys 90 va ser víctima d’un horrible error científic, quan els investigadors van acusar injustament al rovell (el millor!) de fer augmentar el colesterol. La seva reputació ha estat “netejada” en els últims anys gràcies sobretot a una investigació de la Universitat de Yale.

Avui sabem que dos ous al dia no tenen cap efecte negatiu sobre el colesterol per a persones que estiguin sanes. Per descomptat, si vostè segueix un règim prescrit per un metge, no canviï cap dels seus hàbits sense haver-li-ho consultat prèviament.

Però, si no és el cas, no té cap raó per privar-se de aquesta deliciosa font de proteïnes de gran qualitat, nutritiva, de fàcil digestió i molt econòmica.

Propostes fetes per Juan-M. Dupuis a Tener Salud

Espero que hagi estat del teu interès.
Una abraçada,
Jordi Segura.
Director i osteòpata de Centre Kine.