Fractura de Colles

Fractura de colles, la lesió de canell més comuna

 

 

Avui al blog de Centre Kine veurem quines són les causes, els factors de risc i el tractament per a la fractura de Colles, la lesió de canell més comuna. 

 

Què és la fractura de Colles?

 

La fractura de Colles és una fractura de compressió-extensió que es localitza a la part distal de radi, al costat intern del canell. Normalment, aquest tipus de lesió es produeix després d’una caiguda o traumatisme sobre el canell en hiperextensió i suposa gairebé un 20% del total de fractures.

 

El cirurgià i anatomista Abraham Colles va ser el primer a descriure aquesta fractura, d’aquí el nom de fractura de Colles. (1)

 

Tipus de fractures de Colles

  • Fractura extraarticular sense desplaçament.
  • La fractura extraarticular amb desplaçament (estables/inestables).
  • Tipus intraarticular amb desplaçament o sense.

 

Causes de la fractura de Colles

 

La causa principal d’aquest traumatisme es dona quan una persona cau cap endavant sobre una superfície dura i intenta frenar la caiguda amb les mans i el canell en extensió.

 

També pot ser causa d’un ús excessiu del canell, però no és tan habitual. A més, la fractura de Colles és molt comuna en persones amb osteoporosis.

 

Hueso con osteoporosis

 

D’altra banda, aquest tipus de lesió del canell es pot produir en pacients de totes les edats, però hi ha uns certs patrons relacionats amb el rang d’edat i factors de risc que cal tenir en compte. Per exemple:

 

Factors de risc fractura de Colles

 

  • Persones grans(a causa dels ossos i escorça febles)
  • Osteoporosi
  • Atròfia muscular
  • Dones prop de l’edat de la menopausa (és molt comú que desenvolupin osteoporosi postmenopàusica).
  • Traumatismes o caigudes d’alta intensitaten el cas de nens i joves (requereixen impactes més violents per a què es produeixi la fractura).

 

Com es fa el diagnòstic?

 

Per a determinar que es tracta d’una fractura de Colles es realitza un diagnòstic clínic (a partir de l’examen físic, històrica clínica i símptomes del pacient) i un diagnòstic radiològic:

 

Diagnòstic clínic:

  • Tumefacció de la zona
  • Dolor
  • Deformitat en forma de forquilla en cas de fractura amb desplaçament
  • Problemes de funcionament passiu i actiu del canell

 

Diagnòstic radiològic:

  • Una radiografia , imatge radiològica anteroposterior i lateral del canell (ofereix certesa diagnòstica, permet classificar la fractura i establir si és estable/inestable).

 

Radiografia de una fractura de Colles

 

Tractament i recuperació de la fractura de Colles

 

El tractament depèn del tipus de fractura que presenta el pacient i existeix una sèrie d’opcions  com:

  • Immobilitzacions amb guix (tractament conservador).
  • Intervencions quirúrgiques (fixació interna, fixació externa i col·locació de claus percutanis).

 

Vegem el tractament segons el tipus de fractura:

 

  1. Fractures simples extraarticulars estables sense desplaçament:                                                                                                          → immobilització de guix durant 4-6 setmanes.
  2. Les fractures extraarticulars amb desplaçament:                                                                                                                                  → tractament quirúrgic i immobilització postquirúrgica similar a les anteriors. 
  3. Fractures inestables reductibles i inestables no reductibles:            → es redueixen ortopèdicament i s’aplica un guixen lleugera flexió i desviació cubital durant 6 setmanes. 

 

Fractura de Colles, muñeca escayolada

 

El temps de recuperació pot variar de dos mesos a un any o més per a la recuperació completa. La durada del procés de recuperació depèn del grau de desplaçament ossi, la quantitat de fragments ossis implicats, si la fractura involucra l’articulació del canell, així com l’edat, el sexe, i l’historial mèdic de la persona.

 

Possibles complicacions:

  • Dolor crònic
  • Deformitat per consolidació viciosa
  • Limitació articular
  • Síndrome de túnel carpià
  • Ruptura del tendó extensor llarg del polze

 

Com tractem la fractura de Colles a Centre Kine?

 

A Centre Kine disposem dels requisits principals per a començar una rehabilitació precoç de la teva lesió: un equip de fisioterapeutes professionals i l’aparatología d’última generació per a tractar aquesta patologia.

 

Tècniques i tractaments que apliquem:

 

  • Magnetoteràpia: aplicació directa sobre els teixits d’un camp magnètic polsant. La seva acció se centra principalment a estimular la consolidació del call ossi. (1)
  • Indiba: tècnica amb efectes antiinflamatori i analgèsic. Útil a l’inici del tractament per a reduir la inflamació i el dolor, més endavant per a accelerar la recuperació de la mobilitat articular.
  • BFR (Blood Flow Restriction) o restricció de flux sanguini: s’utilitza en la rehabilitació i recuperació postquirúrgica o lesions esportives que ens permet una recuperació primerenca de la força i massa muscular.
  • Exercici de mobilització i força: bàsic per a accelerar la recuperació i mantenir la qualitat dels teixits.
  • Teràpia manual amb l’objectiu d’estimular la mobilitat dels teixits i reduir la inflamació i el dolor. 

 

Centre Kine, el teu centre de fisioteràpia de confiança a Lleida

 

Has patit una fractura de Colles i no saps com començar la teva recuperació? Contacta amb nosaltres o visita’ns.

Estem a la teva disposició de dilluns a divendres de 8.00-21.00 (no tanquem al migdia) en les nostres clíniques de Passeig de Ronda 164 i carrer Sant Cecilia, 20, Lleida.

 

Referències

  1. Summers K, Mabrouk A, Fowles SM. Colles’ Fracture. 2022 Nov 14. In: StatPearls [Internet]. Treasure Island (FL): StatPearls Publishing; 2022 Jan
  2. Kvernmo HD, Krukhaug Y. Treatment of distal radius fractures. Tidsskr Nor Laegeforen. 2013 Feb 19;133(4):405-11.
  3. Blakeney, William G (2010). «Stabilization and treatment of Colles’ fractures in elderly patients». Clinical Interventions in Aging 5: 337-344 
  4. Colles A. On the fracture of the carpal extremity of the radius. Edinb Med Surg J. 1814;10:182–186

 


(1) Després d’una recerca realitzada al Policlínico Docente Ernesto Guevara del municipi Niquero, província Granma, des de setembre del 2009 fins a febrer del 2010 s’ha arribat a la conclusió que en els pacients en els quals es va aplicar a part del tractament conservador, un tractament de magnetoteràpia, la consolidació clínic-radiològica es va produir abans del temps d’aquells que van seguir només el tractament conservador.


Encara no hi ha comentaris.

WhatsApp chat