A la visita d’osteopatia s’observa que és un problema de postura. Té una gran hipercifosi al costat d’una escoliosi , i un escurçament del tendó central toràcic i de totes les parts toves anteriors (part anterior del coll, musculatura pectoral…) que porta a una postura encongida i en la progressiva aparició d’una gran curvatura a la part alta de l’esquena. La musculatura cervical ha de suportar aquest patró postural i es contractura produint dolor . Com que és un problema anterior, el massatge només és probable que millori el seu estat en casos molt dolorosos i per un espai curt de temps.
Va començar la reeducació postural amb el mètode Mezieres . A l’avaluació, vaig observar l’augment de la curvatura de l’esquena i la hipercifosi. Les espatlles es trobaven anterioritzades, la curvatura lumbar i cervical era menor del que és habitual i també presentava alteració de la posició pèlvica i uns genolls en recurvatum que donaven predisposició a patir desgast i inestabilitat de genolls.
El tractament va durar 10 sessions, un cop per setmana, dirigides principalment a obrir la part anterior del tòrax atès que l’augment de la curvatura de l’esquena estava ocasionada per l’escurçament dels teixits de la part anterior.
Vam iniciar un tractament sobre la respiració ja que a causa de l’alteració postural hi havia una deficiència del ritme respiratori i, a més, aquest treball de la respiració ens permetia alliberar tensions al tòrax. Seguim amb un tractament de les cadenes musculars i les fàscies que recorren la part anterior del tòrax, els braços i el coll , amb un progressiu estirament en unes postures específiques per augmentar-ne l’efectivitat i treballar també sobre la consciència corporal. A la segona sessió, la pacient deia que notava una respiració més lliure, que l’estirament li permetia agafar més aire i per tant tenir una millor ventilació; la qual cosa és important per a l’oxigenació de tots els teixits de l’organisme.
A la tercera sessió afegim un treball de les extremitats inferiors , treballant el cos de forma global. Estava enfocada a llençar tota la part anterior. També treballem durant les següents sessions la cadena posterior .
En una sessió de reeducació postural aconseguim una millora notable de la seva flexibilitat i relaxem les tensions a nivell de les articulacions de la mandíbula, ja que aquestes influeixen notablement en la postura. A mesura que anàvem avançant les sessions, l’exigència i la implicació que es demanava al pacient era més gran.
Així aconseguiríem que es produís un canvi a nivell d’esquema corporal i que aquest perdurés en el temps .
Actualment realitza exercicis a casa i ve mensualment al centre per fer-ne un manteniment.
Espero que hagi estat del teu interès.
Una abraçada,
Jordi Segura.
Director i osteòpata de Centre Kine.
Otros artículos
