Als cinc mesos, vam començar amb el puré de fruita i, a partir d’aquí, va ser l’inici del nostre patiment. Quan intentàvem fer-lo menjar, vomitava. El pediatre ens deia que ell mateix es provocava els vòmits i que ja li passaria.

Aquesta situació, però, es va anar allargant tot el primer any. Fins i tot hi havia dies que vomitava fins a quatre vegades. Per tant, estàvem més que preocupats.

Als 15 mesos, li van diagnosticar reflux gastroesofàgic i vam iniciar un tractament mèdic farmacològic (via oral), dieta i, a la nit, havia de dormir amb el matalàs del llit aixecat 25 cm per la part del capçal, per evitar el reflux de l’estómac. Tot i que el Roger semblava que havia millorat una mica, el pediatre del poble no veia clara la situació i ens va derivar a l’Hospital Sant Joan de Déu. Volia que valoressin la situació del nostre fill. Allà, li van fer moltes proves, fins i tot psicològiques, però no hi havia res que ens ajudés a aconseguir una solució definitiva.

Als 4 anys i mig es va presentar un altre problema: el nen estava molt cansat i apàtic. El vam portar al pediatre i li van detectar una pneumònia al pulmó esquerre i, després, al dret. El tractament que li van subministrar li va ocasionar greus trastorns a l’estómac i, per tant, van empitjorar els problemes digestius. Com a conseqüència, van augmentar els vòmits.

Com és lògic, cada cop anava augmentant el rebuig del Roger pel menjar i, per tant, nosaltres estàvem cada cop més preocupats i desorientats. Sortosament, un dia una amiga ens va dir:

Per què no proves l’osteopatia?

En aquells moments, nosaltres no havíem sentit parlar d’aquesta especialitat, però, per una part, la confiança en aquesta teràpia que manifestava la nostra amiga i, per l’altra, la desesperació per la situació en què ens trobàvem van fer que ens decidíssim a provar-ho.

Vam trucar al servei d’osteopatia del Centre Kine i ens va atendre el director del centre, Jordi Segura. Ell és el pro- fessional que va aconseguir el canvi positiu en la nostra vida. Ens va explicar que els vòmits poden aparèixer quan els nens i les nenes pateixen parts mecanitzats a conseqüència de les compressions excessives que es produeixen al crani a l’hora del part (ja que el crani d’un nadó és molt sensible a les pressions de les espàtules, fòrceps…). Li va diagnosticar una compressió del nervi vague o pneumogàstric situat a la sortida del crani. Segons ens va explicar, aquest nervi és molt important a l’hora d’afavorir les funcions digestives. Per això, el Roger tenia, d’una banda, una dificultat important a l’aconseguir unes bones digestions i, d’altra banda, un problema de la funció de la vàlvula que hi ha a l’entrada de l’estómac (càrdies), que és la que evita el vòmit i el reflux dels aliments i dels àcids de l’estómac. Un cop vam tenir el diagnòstic, vam començar el tractament.

El canvi va ser substancial: gràcies a l’osteopatia va passar de no tolerar els aliments quan arribaven a l’estómac a començar a menjar i a gaudir menjant!

En l’actualitat, el Roger fa una vida normal com qualsevol altre nen de la seva edat. A més, ha pogut aconseguir el seu somni, que era jugar a futbol —activitat que abans no podia realitzar pels problemes digestius i pel cansament crònic i la fatiga que li creava la carència d’aliments.

Gràcies, Jordi, per la qualitat de vida que has donat al nostre fill i, de retruc, a la nostra família!

Espero que hagi estat del teu interès.
Una abraçada,
Jordi Segura.
Director i osteòpata de Centre Kine.