Si pateixes dolor a l’espatlla, aquest article t’interessa. Aquí et parlem sobre els motius que donen lloc a aquesta mena de lesions. També del seu diagnòstic i tractament.
L’espatlla és una de les articulacions que més es mou del cos humà. Per això requereix excel·lent equilibri entre les seves propietats.
Qualsevol desestabilització entre aquestes provoca desequilibris que poden donar lloc a lesions.
Per a aclarir tot això, parlarem breument sobre la seva anatomia.
Anatomia de l’espatlla. Propietats de moviment i estabilitat
L’espatlla és una articulació formada per tres ossos: húmer, escàpula i clavícula. Les seves principals propietats són les del moviment i l’estabilitat.
Moviment. L’espatlla és l’eix del moviment de pit, esquena i extremitats superiors produït per l’activació dels músculs (bíceps braquial, deltoide, pectoral major i menor, tríceps braquial, dorsal ample, trapezi i manegot dels rotadors).
Estabilitat. L’altra propietat de l’espatlla és l’estabilitat.
Aquesta és definida per la càpsula de l’articulació, els lligaments, els tendons i, sobretot, pel manegot rotador.
Aquest últim és el grup de músculs* i tendons que envolta l’articulació de l’espatlla, i manté ferm el cap de l’húmer en la seva cavitat.
*Supraespinós, infraespinós, rodó major, rodó menor i subescapular.
Principals causes de lesions
Hi ha diferents factors que poden causar desequilibri entre les propietats de l’espatlla, i com a conseqüència provocar lesions.
Els principals responsables de lesions són:
- Sobrecàrrega
- Sobreús
- Postures mantingudes en el temps
- Sobreesforç
- Repetició de gestos i moviments
- Traumatisme
Lesions més recorrents en l’espatlla
Les lesions més comunes causades pels desequilibris enumerats són:
- Esquinç lligamentós
- Distensió muscular
- Tendinopatia, tendinosis, ruptura, distensió o calcificació dels tendons
- Bursitis
- Luxació articular
- Fractura o fissura òssies
- “Espatlla congelada”
- Discinèsia escapulohumeral o escapulotoràcica
- Artropatia o artritis
Diagnòstic d’una lesió d’espatlla
El diagnòstic eficient d’una lesió d’espatlla ha de ser realitzat per professionals de la salut.
S’efectua mitjançant un examen físic, que inclou l’aplicació de tècniques i test de valoració i proves d’imatge.
Per això, a Centre KINE, els nostres fisioterapeutes professionals desenvolupen històries clíniques i diagnòstics mitjançant test clínic i via ecogràfica.
Simptomatologia de les lesions
A més, les lesions d’espatlla poden produir diferents tipus de símptomes segons el seu origen (laboral, postural, quotidià, esportiu, etc.).
A continuació, enumerem alguns dels símptomes més coneguts:
- Dolor localitzat de l’espatlla i irradiat (al llarg de l’extremitat)
- Rigidesa
- Inflor
- Pèrdua o reducció de la mobilitat
- Acumulació de líquid en l’articulació (edema)
- Disminució de la funcionalitat de l’extremitat superior (espatlla, colze, mà o dits)
- Falta de força
- Alteració de la sensibilitat (formigueig)
- Cruixits o espetecs
Tractament de les lesions d’espatlla
La fisioteràpia és la teràpia més recomanada i eficient per al tractament de les diferents lesions o patologies de l’espatlla.
En aquest sentit, a Centre KINE, el fisioterapeuta és el professional responsable d’emprar les tècniques més adequades. Sempre segons la història clínica de cada persona.
Aquests són alguns dels tractaments aplicats pels nostres especialistes:
Si reconeixes algun dels símptomes descrits, no esperis més. Demana la teva cita per telèfon o a través del nostre formulari.
Referències
– Cameron KL, Mauntel TC, Owens BD. The epidemiology of Glenohumeral joint instability: incidence, burden, and long-term consequences. Sports Med Arthrosc Rev. 2017;25(3):144–149.
– Pozzi F, Plummer HA, Shanley E, et al. Preseason shoulder range of motion screening and in-season risk of shoulder and elbow injuries in overhead athletes: systematic review and meta-analysis. Br J Sports Med. 2020;54(17):1019-1027.
– Cools AM, Johansson FR, Borms D, Maenhout A. Prevention of shoulder injuries in overhead athletes: a science-based approach. Braz J Phys Ther. 2015;19(5):331-339.
Encara no hi ha comentaris.