Publicat a la revista MESALUT el mes de gener de 2014.
El Centre Kine li assegurem que milloraríem…
Pacient diagnosticat d’ hèrnia discal lumbar que arriba al Centre Kine després d’haver seguit un recorregut llarg per diversos tractaments.
El primer símptoma que va tenir el pacient va aparèixer a la zona lumbar en forma de lumbàlgia uns 8 mesos abans d’arribar a la consulta del Centre Kine. El pacient recordava el dolor tan intens que li provocava el fet d’esternudar i tossir per la irradiació que li anava des de la columna lumbar a la cama esquerra i que l’obligava a adoptar una postura antiàlgica.
Al cap d’uns 5 mesos d’haver començat aquest episodi, un dia, en despertar i sense fer esforç, va notar un dolor insuportable a la cama esquerra. Va demanar visita a la mútua d’accidents laborals on li van fer proves complementàries: ressonància magnètica, electromiograma, analítiques… i se li va donar la baixa laboral . D’allà el van derivar a l’hospital on va estar ingressat. Li van ampliar les proves complementàries i li van diagnosticar hèrnia discal L5-S1. Davant de la persistència dels dolors, a l’hospital li van plantejar dues opcions. D’una banda, hi havia la possibilitat de fer una intervenció quirúrgica de l’hèrnia i, de l’altra, la solució que li plantejaven era continuar prenent medicació durant un període de temps indeterminat.
El pacient va optar per la segona opció. Va continuar prenent fàrmacs. Però va anar passant el temps i el pacient tenia la sensació que estava molt medicat (antiinflamatoris, analgèsics i relaxants musculars). I, la millora del dolor era escassa i persistien la majoria dels símptomes.
Anaven passant els dies i tenia un dolor tan terrible que no podia ni seure a taula a l’hora dels àpats i l’única posició en què podia estar amb actitud antiàlgica era ficat al llit. Fins i tot necessitava crosses per caminar… A més, la seva dependència de la família era total: l’havien d’ajudar a les activitats de la vida diària (posar-se els mitjons, calçar-se…). Tampoc, lògicament, podia conduir… Per tots aquests motius, el pacient estava, a més, psicològicament molt afectat ja que no trobava una via de solució i l’opció quirúrgica l’havia descartat per una mala experiència que havia tingut el seu pare en una altra intervenció quirúrgica.
Finalment, orientat per un familiar, va decidir demanar visita al Centre Kine .
El Centre Kine té dissenyat un protocol propi d’hèrnia discal, que li apliquem.
Pensem que per aconseguir una millora estable i de llarga durada cal abordar el pacient d’una forma global amb teràpies que estiguin coordinades . Per això el nostre protocol conjuga diverses teràpies: osteopatia , acupuntura , traccions lumbars (per recol·locar el disc afectat a la seva posició inicial), AF 200 Diatèrmia profunda (analgèsic antiinflamatori).
El procés de millora per part del pacient va seguir la següent evolució:
Durant el primer mes de tractament, el pacient va millorar els símptomes de la ciàtica i va aconseguir ser més independent en caminar, sobretot per casa, i va retirar les crosses.
El segon mes , el pacient va ser més independent en les activitats de la vida diària (vestir-se, conduir, augmentar les passejades…) i, com a conseqüència, li va tornar l’optimisme perdut i va començar a veure la llum al final del túnel.
El tercer mes de tractament ha estat el període de consolidació de la millora de manera que el pacient és independent en totes les activitats i ja està convençut que pot demanar l’ alta laboral perquè, a més d’haver desaparegut el dolor, d’haver recuperat la força a la columna ia la cama afectada, se sent optimista i ja pot fer una vida normal.
Otros artículos
