Xevi Verdaguer, psiconeuroimmunòleg, posturòleg i fisioterapeuta, té una visió holística de la salut humana. Ha desenvolupat part de la seva trajectòria en un context de medicina global, col·laborant amb metges i hospitals per aconseguir tractaments eficaços per a determinades malalties. La seva base: “la importància de l’alimentació en la salut humana, entenent l’intestí com un “segon cervell”, i la rellevància de la histamina -per excés o per defecte- en el benestar de les persones”.
“Publicat 25 d’abril de 2013 a “La Vanguardia””
Xevi Verdaguer va començar els seus camins al món de la salut a través dels estudis de fisioteràpia. integrativa, osteopatia, acupuntura, hipnosi, suplementació, homotoxicologia, microimmunologia i psiconeuroimmunologia. són les especialitats que us han ajudat a personalitzar cadascun dels tractaments i anar a la causa del problema de cada persona tenint en compte la part emocional, mental i física del pacient.
Actualment, Xevi compagina la seva feina en consulta amb la de professor a diverses universitats. És director del Postgrau de Posturologia que realitza a Madrid, Porto i Terrassa, i codirector del Postgrau de Psiconeuroimmunoendocrinologia (PNIE) que realitza al centre KenZen Salut de Terrassa.
- T’has especialitzat en PNIE, o el que és el mateix, psiconeuroimmunoendocrinologia. En què es basa?
La PNIE és una disciplina que estudia les interaccions entre el sistema immune, el sistema nerviós central i el sistema endocrí. Aquests tres sistemes presenten una complexa xarxa de connexions. Per donar un exemple senzill, si anem malament al bany, això ens afecta directament el sistema nerviós, hormonal i emocional.
- Com?
Sabem que a l’intestí es troba el 80% del nostre sistema immune innat. Els aliments que mengem i com absorbim els seus nutrients serà de vital importància per a la salut. Per això, les analítiques de femta per conèixer l’estat de la flora intestinal (els bacteris proteolítics productors de gasos, bacteris sans, fongs i paràsits) seran molt importants per saber com interactua el sistema immune intestinal amb el sistema nerviós i emocional.
- Molt interessant
Sí, sí. Sabem que a l’intestí es fabrica al voltant del 80-95% de la serotonina que, a través de plaquetes, viatjarà cap al sistema nerviós central travessant la barrera hematoencefàlica. Aquesta serotonina, comunament coneguda com l’hormona de la felicitat, és essencial per aconseguir benestar. Un intestí intoxicat fabricarà menys serotonina. cansat», jo contesto: «¿ Estàs segur que evacues correctament cada dia?».
- I el fet de fabricar menys serotonina, en què es tradueix?
A evacuar boletes, com les cabres. La serotonina baixa implica restrenyiment, estats de depressió i irritabilitat (estan tristos però no ploren), dificultat per dormir, dolor crònic, mal de cap, mans i peus freds. Si tenim problemes de restrenyiment, fabricarem menys serotonina i, per tant, apareixeran aquests símptomes. Les persones amb depressió i angoixa tenen restrenyiment o alteracions digestives com a còlon irritable.
- Hi intervenen més protagonistes en la salut intestinal?
La dopamina, l’òxid nítric i el GABA són altres neurotransmissors que també tenen molt a veure amb l’intestí. S’han trobat bacteris específics que fabriquen serotonina i GABA. A una persona que està deprimida li donaré probiòtics que estiguin relacionats amb la fabricació de serotonina. Per exemple, només els bacteris Lactobacillus plantarum, Lactobacillus rhamnosus GG, Lactobacillus helveticus, Bifidobacterium infantis, Bifidobacterium bifidum i Bifidobacterium longum són les productores de serotonina. Només aquestes, no d’altres.
- Les persones amb problemes psiquiàtrics han de tenir molt bé l’intestí.
La meva primera pregunta per a la gent que està deprimida i angoixada és com evacuen.
- Aleshores, si presenta problemes psiquiàtrics, cal donar probiòtics?
Sí. Tant les persones depressives com les que prenen medicaments psiquiàtrics són persones que tenen problemes digestius, perquè aquests neurotransmissors alterats es fabriquen bàsicament a l’intestí. Els medicaments psiquiàtrics actuen només en la recaptació de serotonina al cervell, però el problema es troba molt habitualment a l’intestí. En això es basa la nova ciència que està emergint als Estats Units, anomenada neurogastroenterologia, i que resulta indispensable per integrar la salut intestinal a la salut emocional.
- Què més ens pots explicar sobre els nostres intestins?
També és fonamental la relació estrògens-intestins. Jo acostumo a preguntar: «Quan tens la menstruació? evacues millor o la femta són més pastoses?». els homes, ¡ els augmenten les mames! No és cap casualitat, així que, ¿ tens restrenyiment i dolors menstruals?
- Si una dona té problemes de menstruació o els problemes abans esmentats, què ha de fer?
Si tens problemes de regles i tens gasos, primer cal procurar solucionar el problema dels gasos. Per això és important suplementar bacteris bons (probiòtics) i reduir el consum d’aliments rics en proteïna animal, etc.
- Gasos?
Els gasos pudents són un indicatiu de la presència augmentada de clostridium: uns bacteris proteolítics que es troben a l’intestí gruixut (còlon) i que s’incrementen amb les dietes altes en proteïna animal El clostridium augmenta la presència d’un enzim (beta-glucuronidasa) ) que trenca l’enllaç dels estrògens (aquests units a l’àcid glucurònic) facilitant la presència d’estrògens lliures a l’intestí que es reabsorbeixen.
En conclusió, la gent que té gasos pudents (per excés de bacteris proteolítics, clostridium ) tindrà excés d’estrògens amb la consegüent síndrome premenstrual, irritabilitat, ansietat, inflamació intestinal (es relaciona també amb càncer de còlon), excés d’histamina… nivells d’histamina també són un indicador d’un excés de estrògens al cos.
- Com podem saber si presentem nivells alts de histamina?
Quan el pacient pateix aquests símptomes de forma recurrent: al·lèrgies primaverals (rinitis, esternuts); sensació d’estar sempre cansats i pressió arterial baixa. habitual trobar-se amb dolor crònic, fatiga o manca denergia, problemes de pell, problemes de menstruació i no evacuar al bany regularment.
Els alts nivells d’histamina els hem d’eliminar-degradar-los. En cas contrari, tindrem dolor, èczemes, fatiga, al·lèrgies… sempre. La incapacitat d’una completa degradació de la histamina pot ser deguda a un dèficit intestinal de diaminooxidasa, o el que es coneix com a DAO, entre altres motius.
- I què condiciona la DAO a la salut?
Un dèficit d’aquest enzim, la diaminooxidasa, provoca una mala metabolització de la histamina alimentària i la del medi ambient (pol·len, gramínies, àcars de la pols). Una mala degradació de la histamina provoca el conseqüent acúmul d’histamina a l’organisme (histaminosi). Aquest dèficit de DAO pot ser degut a una inflamació intestinal (per intolerància al gluten o un virus) o bé per motius genètics. És mesurable amb una simple anàlisi de sang.
D’altra banda, una catàstrofe… Hi ha molts medicaments que inhibeixen la diaminooxidasa, com els ansiolítics, els antidepressius, els mucolítics, les pastilles per a la pressió, els relaxants musculars… Aquests medicaments són perfectes per patir dolor crònic, fatiga crònica, èczemes crònics. Si la persona té nivells baixos d’aquest enzim, aleshores se li acumularà la histamina a l’organisme. Heu de reduir el consum d’aliments rics en histamina i deixar els fàrmacs que inhibeixen la diaminooxidasa (amb l’ajuda d’un professional).
- Quins aliments són rics en histamina o en faciliten l’alliberament?
Els perillosos són les fruites com la taronja, l’aranja, el kiwi, el plàtan, les maduixes, els préssecs, les cireres, els albercocs i la pinya. La xocolata i derivats, lactis (llet, formatges, iogurts), soja i derivats, cafè, te, alcohol, vinagre, peix blau, marisc i conserves, fruits secs (especialment nous i cacauets), porc i derivats (embotits), blat i derivats (pa, pasta, pizza, brioixeria, farines), tomàquets, pebrots, albergínies, espinacs, bledes, sucre blanc, additius, glutamat monosòdic i aspartame. En menys quantitat, també trobem a la clara d’ou, en alguns llegums com cigrons, olives i bolets.
- Per excés d’estrògens, què hem de fer?
Cal fer un estudi personalitzat. L’evolució de la ciència i la nova tecnologia també ens permet un estudi genètic del metabolisme dels estrògens.
D’una banda, cal tenir en compte nutrients específics com el magnesi, la vitamina B6, la B9, la B12 i la metionina. D’altra banda, és important tenir bons nivells d’hormona luteïnitzant (LH), produïda a la hipòfisi o glàndula pituitària, que afavoriran la secreció de progesterona. De fet, nivells baixos de progesterona i alts d’estrògens estan relacionats amb la síndrome premenstrual, les dones amb regles de cicles curts o regles molt abundants. En aquests casos, també és molt important la vitamina D i el zinc perquè afavoreixen bons nivells de LH i, per tant, de progesterona i també de DHEA. Tots mesurables en una simple anàlisi de sang.
- Què més recomanes a les dones amb alts nivells d’estrògens?
Els fruits vermells són excel·lents perquè tenen un principi actiu, les fitoalexines, que inhibeixen el metabolisme d’estrògens procarcinogènics com el 4-OH estradiol o el 16-OH estradiol. A les dones amb miomes, endometriosi i que han tingut la regla a molt aviat (10 anys) els pot anar molt bé.
- Quan hi ha problemes digestius, què recomanes?
Una anàlisi de femta, una dieta baixa en proteïna animal i rica en fruita i verdura i la suplementació de probiòtics i prebiòtics, que ajuden a fabricar àcid butíric, essencial per afavorir un ecosistema intestinal saludable.
- Per saber tot això, sempre recomanes fer analítiques?
És molt important individualitzar els tractaments i valorar la necessitat de diferents proves (analítica de femta, aminoàcids, àcids grassos essencials, hormones) per tenir una visió bioquímica real de cada pacient. Per exemple, ens podem trobar amb persones deprimides que sintetitzen bons nivells de serotonina però que aquesta no entra adequadament a l’interior de les cèl·lules perquè hi ha alteracions de les membranes cel·lulars. I estan deprimits, és clar. En aquests casos, la suplementació amb taurina, fosfoserina i omega-3 pot ser important per facilitar l’entrada de serotonina a l’interior de la cèl·lula.
- En quins casos recomanes una desintoxicació?
En tots els casos. És essencial fer una bona neteja hepàtica i intestinal i, alhora, una hidroteràpia de còlon.
- Quina és la teva recomanació per a la desintoxicació?
Sòl recomanar desintoxicar l’organisme a nivell de la matriu extracel·lular amb la combinació d’homeopatia o plantes hepàtiques com el desmodium, la carxofera, la cúrcuma (com l’Hepat+ d’Eophy) i també desintoxicar a nivell intracel·lular amb el coenzim Q10. Ambdues coses són necessàries per actuar a nivell de la matriu extracel·lular i intracel·lular. Seguidament, recomano netejar els canals biliars hepàtics i de la vesícula biliar (en aquest cas, recomano la neteja hepàtica d’Andreas Moritz) i la neteja de còlon.
- Si no anem al bany cada dia, què passa?
Que t’estàs autointoxicant. Hauríem d’anar al bany una o dues vegades. El més normal és anar abans d’esmorzar i els excrements han de ser com xurros, més gruixuts que un dit i s’han d’enfonsar. Si fa això, l’intestí està fabricant-metabolitzant correctament la serotonina, GABA, dopamina, etc.
- Cada quant de temps és recomanable fer hidroteràpia de còlon?
Depèn de la persona, però és molt recomanable almenys una vegada a l’any fer una sèrie de tres hidroteràpies de còlon seguides. Per exemple, una hidroteràpia a la setmana durant tres setmanes. Està provat que després d’una sèrie de tres hidroteràpies de còlon baixen els nivells de clostridium a l’intestí, augmenta l’activitat de les hormones relaxants (antiestrès) i augmenten els limfòcits a la sang. Només netejant el còlon!
- I el famós estrès, com ens afecta?
L’estrès mantingut afavoreix la síntesi de citocines (missatgers) proinflamatòries i més activació de l’amígdala cerebral. Està relacionat amb dolor crònic, ansietat i altres malalties del nostre dia a dia. També fomenta la disbiosi intestinal augmentant la producció de gasos i la hiperpermeabilitat intestinal. . És la psiconeuroimmunologia.
- I les persones que pateixen dolor crònic?
Han de fer una dieta baixa a histamina i desintoxicar el cos.
- I la part emocional, com la treballes?
Quan estàs preocupat, s’alliberen citoquines inflamatòries com la interleucina 6 (IL-6). L’amígdala està més activa i hem de fer alguna cosa per frenar-la. , la concentració, la libido). El còrtex prefrontal s’activa amb la recompensa, mantenint a la gent il·lusionada. Hi ha diverses maneres d’activar aquesta zona del cervell, que s’ha vist que està menys activa en pacients amb dolor crònic.
- Algun exemple?
Mostra’t agraït amb una persona cada dia. És una obligació. Apunta’t coses bones de tu i coses bones d’una persona propera. Per mi, aquesta part és crucial per mantenir les millores en el temps i no recaure. També és molt positiu practicar meditació. Està comprovat que les persones que mediten tenen el còrtex prefrontal més activat.
- Per acabar, quines són les teves recomanacions bàsiques per a tothom?
Cadascú pot fer el que vulgui amb la seva salut, però l’important és estar ben informat per canviar les creences de les persones desinformades i poc col·laboradores que creuen que el que és seu és crònic o diuen que és hereditari. Recomano a tothom que sigui respectuós amb la salut: adapta la teva alimentació al teu metabolisme. Menja segons el que metabolitzes i absorbeixes. Recorda que ets el que menges. És fonamental desintoxicar limfa, ronyons, fetge i intestins periòdicament. No oblidis mantenir-te actiu, fes una mica d’esport i sobretot sigues positiu i mostra’t agraït amb els altres. Finalment, també et diria: Salta’t la dieta i els meus consells de tant en tant! (Sense dir-m’ho).”
Espero que hagi estat del teu interès.
Una abraçada,
Jordi Segura.
Director i osteòpata de Centre Kine.
Otros artículos
