Publicat a la revista MESALUT el mes de juliol de 2014.
El dia 7 d’agost del 2012 em van operar de càncer de pròstata. Com a conseqüència d’aquest episodi, pateixo, a banda d’altres molèsties, una incontinència urinària que, en preparar la intervenció quirúrgica, em van dir que després es podria solucionar.
Aquest fet em va produir gran preocupació i angoixa, doncs, em va minvar molt la meva qualitat de vida. Els bolquers van passar a formar part d’una peça més del meu vestidor i no podia, malgrat estar totalment recuperat de l’operació, anar massa lluny de casa, sempre pendent d’aquest problema angoixant.
En comentar – ho amb l’uròleg, aquest em va suggerir fer unes sessions de rehabilitació de sòl pèlvic. La gran necessitat que tenia que tot fos bé em feia dubtar de l’èxit.
Em vaig aplicar molt a fer els exercicis que em proposava la Judit, la terapeuta que em van assignar. Vaig haver de posar molta força de voluntat i anar-me’n convencent que tot aniria bé. Al principi, la millora en el control de la incontinència era lenta, però ja anava veient que havia escollit un bon full de ruta. A poc a poc, la meva ment va anar canviant fins al convenciment que l’èxit arribaria més tard o més d’hora. Després de cinc sessions, en lloc de necessitar quatre o cinc bolquers diaris vaig passar a fer servir dos o tres. La millora era evident.
Em vaig adonar que a part de la millora física també es produïa una millora psíquica dins meu. Els dubtes se’m van esvair. El convenciment de la meva curació va ser segur. Assistia a les sessions amb seguretat i la meva força de voluntat va ser més exigent que al començament.
Actualment ja he acabat les quinze sessions programades i el problema el tinc resolt en un 85% i només necessito un bolquer diari. He de seguir a casa fent els exercicis de recuperació del sòl pelvià que feia al Centre Kine i així, estic completament segur, podré vèncer definitivament la incontinència que tanta angoixa i preocupació m’han ocasionat.
No voldria acabar el relat d’aquesta experiència sense agrair a la Judit, la dedicació, la professionalitat i el tracte que m’ha donat en tot aquest període de temps. Sense el seu alè, la seva paciència i el seu bon caràcter, m’hauria estat molt més difícil sortir de la situació a què em va portar el maleït càncer.
Otros artículos
