Pensant en els que cada cop més es preocupen per alimentar-se bé, parlaré de 10 aliments que, malgrat que molts dels que els consumeixen ho fan pensant que són saludables, en realitat no ho són.
El menjar fem és la principal causa de l’epidèmia d’obesitat i malalties cardíaques que pateixen les societats actuals. Però el pitjor és que molts creuen que mengen sa quan en realitat estan consumint porqueries.
En aquest text vull parlar-li de 10 aliments anomenats “dietètics”, però que en realitat no són més que menjar escombraries disfressades:
- Els aliments transformats “baixos en greixos” i “0 % matèria grassa”
La guerra contra els greixos saturats és un dels pitjors errors que s’han comès a la història de la nutrició.
Avui ja ha quedat demostrat que el raonament era completament erroni, però els tòpics tenen una llarga vida i els conglomerats industrials continuen inundant el mercat de productes amb menys matèria grassa.
Tot i això, el que no expliquen és que un producte al qual se li ha tret la matèria grassa deixa de tenir sabor i, per compensar que s’ha tornat insípid, els fabricants afegeixen sucre.
No obstant, els estudis són categòrics: mentre que els greixos saturats no suposen cap perill, consumir sucre en excés sí que malmet greument la salut. (2) (3)
No us preocupeu si us sorprèn aquesta afirmació, ja que la major part de la població segueix pensant que el greix és el responsable de l’increment del nombre de persones obeses que afecta els nostres països. Feu la prova i pregunteu als seus coneguts; ja veurà què li diuen.
Quan llegiu “baix en greix” i “0 % matèria greix” a l’etiquetatge, sabreu que es tracta d’un aliment altament transformat i amb gran quantitat de sucre.
- La margarina, que suposadament protegeix el cor
La mantega porta temps demonitzada, ja que és rica en greixos insaturats. Els experts més destacats fa dècades que promocionen la margarina, però ara com ara sabem que aquest consell gens encertat ha tingut efectes desastrosos sobre la salut pública.
La margarina està feta d’olis hidrogenats rics en greixos trans, units a compostos químics (entre ells colorants) perquè aquest conjunt artificial acabi imitant l’aparença i la textura de la mantega.
Tot i això, l’Estudi Framingham sobre el cor ( Framingham Heart Study , fruit de la col·laboració entre National Heart, Lung and Blood Institute i la Universitat de Boston, l’estudi epidemiològic més complet i important de tots els que es fan, és un estudi que va arrencar el 1948 i que analitza al llarg de dècades dades sobre les malalties cardiovasculars i els seus factors predisponents) ha demostrat que les persones que substitueixen la mantega per la margarina corren més risc de morir duna malaltia del cor. (8) (9).
Ara com ara, la majoria de la gent segueix considerant la margarina com una alternativa sana a la mantega, així que he d’animar-lo que estengui la veritat al seu voltant.
Per millorar la salut, consumiu sobretot mantega ecològica i eviteu la margarina i altres aliments falsos.
- El suc de fruita: sucre líquid
Els sucs de fruita creen la il·lusió de ser una elecció dietètica. Si el suc està fet a base de fruita, es dedueix que és tan sa com la pròpia fruita encara que, en realitat, la denominació suc de fruita és enganyosa. Alguns sucs de fruita que trobem a les grans superfícies no contenen ni rastre de fruita… tan sols porten aromes artificials a taronja o pinya. En el fons, no són més que aigua ensucrada amb aroma de fruita.
Per descomptat, es pot gastar una mica més i comprar suc 100% de fruita fresca, però segueix sent una mala idea.
Cada suc és una descàrrega de sucre pur que fa saltar el nivell de sucre a la sang i, a llarg termini, aquests pics afavoreixen el sobrepès i el risc de patir diabetis.
Si es menja una taronja sencera , les fibres frenen l’absorció de fructosa per part del cos i l’escalonen al llarg del temps. D’aquesta manera, s’estalvia els efectes nefastos de la fructosa i obté el 100% dels beneficis de la fruita.
- Els productes “integrals” que suposadament protegeixen el cor
La majoria de productes “integrals” no estan fets de grans de blat sencers. El blat s’ha polvoritzat en forma de farina i s’ha refinat, de manera que estigui llest per digerir-se, de manera que el treball de la mandíbula i dels sucs gàstrics de descomposició es redueix al mínim.
De fet, tampoc aconsello consumir grans de blat completament sencers. El blat modern no té res a veure amb el que consumien els nostres avis. A la dècada de 1960, la investigació agrònoma va progressar amb rapidesa per desenvolupar cereals més resistents, més productius i més rics en gluten. Les hibridacions i els encreuaments van desembocar en l’aparició d’espècies totalment noves que seguim anomenant blat, però que estan tan allunyades del blat natural com un elefant d’un ratolí.
El blat modern té menys valors nutritius, especialment menys minerals i provoca reaccions més violentes a les persones intolerants al gluten. Altres estudis demostren que podria fer augmentar la inflamació al cos i danyar les artèries. (16) (17) (18) (19) (20)El millor consell que li puc donar seria consumir com a mínim blat modern millor, ja sigui integral, sencer o refinat.</p>
- Cereals “aprimadors” per esmorzar
Molts cereals per esmorzar es presenten com a dietètics. A la caixa es pot llegir en lletres grans “ric en vitamines”, “ric en minerals”, “de blat integral”, “baix en greixos”… però després, en petitet, descobrim que els ingredients no són més que cereals refinats, sucre i additius químics. Realment és un embuste.
Però el que més em treu de les meves caselles són aquests cereals adreçats als nens que es presenten en vistoses caixes multicolors i que regalen joguines per col·leccionar.
- Productes per picar “sense gluten”
Des que els ciutadans es preocupen pel consum del gluten, els fabricants han trobat un filó i tots els productes presenten ara una versió sense gluten. Això permet omplir grans seccions dels supermercats amb productes anomenats “dietètics” i crear una idea errònia amb facilitat.
Només uns quants consumidors que es dediquen a llegir sistemàticament la llista dels ingredients no cauen al parany, mentre que aquells que arriben al supermercat cansats després d’una setmana dura de feina estaran menys atents a aquestes petites estafes.
Aquests productes sense gluten també s’han transformat, s’han refinat i són tan rics en fècules com les versions amb gluten. Una llaminadura sense gluten no deixa de ser una llaminadura.
Per això, esculli aliments que, per naturalesa, no continguin gluten, com són la verdura, la fruita, la carn, el peix o els ous i cereals com la quinoa, el blat sarraí, l’amarant…
- Els aliments transformats i amb l’etiqueta “ecològic”
Els fabricants compten amb moltes argúcies per vendre aquests aliments suposadament dietètics. Així, una paraula màgica que augmenta les vendes és “ecològic”.
Tot pot ser “ecològic”, fins i tot els aliments dolents per a la salut, com ara les barretes de cereals, les patates fregides o el sucre de canya. Sens dubte, contindran menys pesticides, però no deixen de portar el mateix sucre i els mateixos glúcids. Els aliments transformats i etiquetats com a “ecològics” no han de ser sempre sans. Llegiu sempre atentament l’etiqueta per saber de què estan fets.
- Productes vegans
L’últim crit entre les paraules màgiques que augmenten les vendes és “vegà”, que designa allò que no és ni animal (carn, peix) ni produït pels animals (ous, llet). Vegano s’associa a una alimentació saludable, i per això els fabricants s’han posat fil a l’agulla per elaborar substituts vegans hipertransformats, com el bacó o les salsitxes veganes.
Per crear la il·lusió de menjar-se un tros de bacó o salsitxes, els productors utilitzen agents espessidors, agents per donar textura, aromes químiques a bacó, colorants i agents conservants… una quantitat d’ingredients artificials que desaconsello a tothom… fins i tot als vegans .
- Les salses i els amaniments preparats
La verdura és excel·lent per a la salut, però hi ha qui es queixa que no té gaire sabor, cosa que no m’estranya gens ni mica quan veiem els mètodes de producció de verdura no ecològica (sobretot ara que ja no es respecta l’estacionalitat) . Per això s’amaneixen amb oli, vinagre i espècies.
Però la restauració ràpida “dietètica”, els supermercats i nombrosos restaurants utilitzen amaniments ja preparats. El problema és que contenen gran quantitat de sucres, olis vegetals de baix cost, àcids grassos trans, agents conservants, agents químics per donar textura i colorants artificials. Es presenten en ampolles de plàstic i ocupen prestatgeries senceres als supermercats.
Amb els amaniments industrials, els beneficis de la verdura es veuen exterminats.
Feu córrer la veu! És urgent, ja que les amanides per emportar i aquelles que serveixen els restaurants són el plat preferit dels que es preocupen per la seva alimentació.
- El xarop d’atzavara
Des que la població ha pres consciència dels efectes nefastos del sucre, s’ha emprès una cerca d’alternatives més sanes.
Entre els productes naturals ensucrats, trobem el xarop d’atzavara, que sovint s’utilitza en els productes que es venen com a dietètics. El problema és que el xarop d’atzavara no és que no sigui millor que el sucre: és que és fins i tot pitjor.
Regla de supervivència al supermercat
Si una etiqueta clama a crits que és un producte dietètic, és perquè no té res de dietètic. Els veritables aliments sans són aquells que no donen explicacions, els reconeixerà perquè són crus i integrals i no estan elaborats ni refinats.
Un aliment sa no va acompanyat d´una llista d´ingredients, perquè ell mateix és l´únic ingredient.
A la vostra salut!
Juan-M. Dupuis i Luis Miguel Oliveiras
Espero que hagi estat del teu interès.
Una abraçada,
Jordi Segura.
Director i osteòpata de Centre Kine.
Otros artículos
