Si ets esportista i fas accions que impliquin salts i moviments explosius, és probable que alguna vegada hagis sentit a parlar d’aquesta patologia. En aquest post explicarem què és el genoll del saltador, que la causa i com podem prevenir-la i tractar-la .
Genoll del saltador és el nom comú que donem a la tendinopatia rotuliana . Aquesta lesió consisteix en una afectació del tendó rotular del genoll, i habitualment està causada per una gestió inadequada de les càrregues.
Abans de res, identificarem on té origen el problema. El tendó rotulià del genoll es troba a la part davantera o anterior del genoll . En realitat, correspon a una prolongació del tendó del múscul quàdriceps femoral i del tendó quadricipital, que acaba insertant-se en una prominència òssia anterior de la tíbia coneguda amb el nom de tuberositat tibial anterior.
Qui i per quines causes pot patir tendinopatia rotuliana
Els moviments repetitius associats a l’activitat esportiva , principalment els salts, provoquen un sobreús del mecanisme extensor del genoll que, com a resultat, sol donar lloc a la lesió . És per aquest motiu que aquesta entitat clínica es coneix també com a Genoll del saltador o per la seva traducció a l’anglès Jumper’s Knee .
També hi ha altres factors de risc , tant intrínsecs (amb origen al propi cos) com extrínsecs (d’origen extern), que poden afavorir l’aparició d’aquesta patologia. Els enumerem a continuació.
Tenen més risc de patir genoll de saltador:
- Les persones de sexe masculí
- Atletes joves, alts i amb cert pes
- Esportistes amb més capacitat de salt
- Subjectes amb desequilibri agonista (quàdriceps) antagonista (isquiotibial)
- Els que tenen alguna lesió local associada
- Individus amb alteracions morfològiques i trastorns posturals com:
- Ròtula alta
- Alçada de l’arc plantar
- Disminució de la flexió dorsal de turmell
- Asimetries a la longitud de la cama
- Increment de la mida de la cintura
També poden obrir la porta a la patologia, factors d’origen extern com:
- L’ús de material inadequat
- Practicar esport en superfícies o terrenys de joc en males condicions
- Entrenar amb temperatures hostils o humitat
- Patir un traumatisme
- Cometre errors d’entrenament o excedir-nos a la càrrega
- Excedir-se a la càrrega d’entrenament
Com identificar-la i tractar-la
En la majoria de casos podem diagnosticar tendinopatia rotuliana sense necessitat d’una prova d’imatge (ressonància o ecografia). La combinació de test, qüestionari* i història del pacient determina de manera fiable tant anormalitats al tendó rotular com la possibilitat de patir la patologia .
Com en tot tractament de patologies relacionades amb els tendons hem de seguir unes bases com:
- Adequació de les càrregues . Per evitar una perpetuació de la patologia, gestionarem les càrregues a què estem sotmetent el tendó i disminuirem el nivell d’activitat actual , sense deixar completament l’exercici.
- Exercici terapèutic monitoritzat . Com que la correcta aplicació d’exercici és l’ eina més efectiva de cara al tractament de les tendinopaties . Perquè sigui efectiu, aquest haurà de ser prescrit i controlat, sempre, per especialistes ja que una mala praxi podria agreujar la simptomatologia .
En el tractament indiquem exercicis mecànics com ara aixecar pes, ja que estimulen la síntesi de substàncies encarregades de reparar el teixit afectat. Progressarem des d’exercicis isomètrics (repeticions que enfortiran el múscul i produiran una certa analgèsia) fins a exercicis d’absorció i alliberament d’energia, com serien els salts. - Ones de xoc. En casos on la lesió és de llarga durada, els símptomes porten més de 3 mesos, i altres intervencions han fracassat, recomanem a més, l’ús de les ones de xoc . reparació propis del cos .
*Qüestionari VISA – P i test del pacient “Single leg decline squat”
Quant de temps dura el tractament d’una tendinopatia rotuliana
Finalment, els estudis conclouen que calen almenys 12 setmanes d’intervenció perquè es produeixin canvis en l’estructura del tendó i una adaptació rellevant . No obstant això, el dolor i les molèsties en la realització de segons quines activitats sol desaparèixer molt abans .
Els tendons són estructures amb una pobra irrigació. Per aquest motiu, els processos de reparació de malalties relacionades amb ells requereixen més temps respecte, per exemple, a una lesió muscular.
Creus que pots patir genoll de saltador?
Resol els teus dubtes . Truca’ns al 973 23 37 03 – 677 56 16 59 o envia’ns un WhatsApp.
A Centre Kine som especialistes en el tractament de patologies associades a l’esport . Ens avalen més de 25 anys d’experiència de la mà dels millors professionals .
Fonts
Paulsen F, Waschke J. Sobotta. Atles d’anatomia humana . Anatomia general i aparell locomotor. 24th ed. Elsevier, editor. Munic: Elsevier; 2018. 320-321, 355 p.
Lian ØB, Engebretsen L, Bahr R. Prevalence de Jumper’s Knee Among Elite Athletes From Different Sports A Cross-sectional Study . Am J Sports Med. 2005; 33(4): 561–7.
Figueroa D, Figueroa F, Calvo R. Patellar Tendinopathy : Diagnosi and Treatment.
Rudavsky A, Cook J. Physiotherapy management of patellar tendinopathy (jumper’s knee) .
De Michelis Mendoça L, Melo Ocarino J, Franco Netto Bittencourt N, Oliveira Fernandes LM, Verhagen E, Teixeira Fonseca S. Accuracy of VISA-P Questionnaire, Single-leg Decline Squat and Tendon Pain . J Orthop Sport Phys Ther. 2016; 46(8): 673–80.
(Huy Yin L, Hui Wong S. Effects of isometric, eccentric , or heavy slow resistance exercises on males i funcions in individuals s patellar tendinopathy : A systematic review. Physiother Res Int. 2018; 23(5): 1–1.
Mascaró A, Àngel M, Morral A, Roig A, Purdam C. Gestió de la càrrega a la tendinopatia : progressió clínica de les tendinopaties d’Aquil·les i retolar. Apunt Med l’Esport. 2018; 53(197): 19–27.
Otros artículos
