Avui parlarem de les subtils però importants diferències entre l’espondilosi i l’espondilolistesi, dues patologies que afecten la columna vertebral de manera única. Entendre aquestes distincions pot ser clau per a un tractament efectiu i personalitzat.
L’espondilosi, també coneguda com a osteoartritis de la columna vertebral, és una afecció degenerativa que afecta la columna vertebral. Es caracteritza pel desgast dels discos intervertebrals i el desenvolupament d’esperons ossis a les vèrtebres. Aquesta afecció pot causar dolor crònic, rigidesa i limitació a la mobilitat.
L’espondilosi sol produir-se com a resultat del procés natural d’envelliment, encara que factors com l’obesitat, la manca d’exercici, lesions prèvies a la columna vertebral i la genètica també poden tenir un paper important en el desenvolupament.
Cal evitar la confusió entre els termes “espondilosi” i “espondilolisi”, ja que la primera es refereix a una afectació degenerativa sense fractura i la segona es refereix a la fractura dels parells articulars que proporcionen estabilitat a la columna.
A diferència de l’espondilosi, l’espondilolistesi també afecta a la columna vertebral, però en aquest cas es produeix un lliscament entre una vèrtebra i una altra. Això pot causar dolor crònic, entumiment, feblesa i dificultats per caminar en alguns casos. És important comprendre les causes, els símptomes i les opcions de tractament disponibles per a aquesta afecció.
D’una banda, l’espondilosi és una causa comuna de la lumbàlgia inespecífica i moltes vegades és multifactorial, és a dir, és produïda per diversos factors. Aquests símptomes poden incloure una sensació de malestar a la zona lumbar, incloent alguns una irradiació cap a la cama amb dolor o fins i tot provocar una claudicació d’extremitats inferiors.
Generalment, la gran majoria de pacients són tractats sense passar per quiròfan, amb l’ajuda de diferents fàrmacs en casos de molt de dolor i/o claudicació i amb tractaments conservadors de fisioteràpia.
D’altra banda, en l’espondilolistesi, els estudis científics suggereixen que és una patologia comuna i que és present a la majoria de la població de forma asimptomàtica. En la majoria de casos no s’observa una correlació amb el dolor lumbar inespecífic, que tractem en un altre article del bloc, ni amb la incapacitat de fer exercici físic. La majoria dels casos també són tractats amb mètode conservador, sense cirurgia, depenent del grau de lesió.
En la classificació de l’espondilosi hi ha diferents graus, depenent de la severitat dels desgasts dels discos intervertebrals i els esperons ossis a les vèrtebres
En el cas de l’espondilolistesi es troba el Sistema de Classificació Meyerding, el qual es basa en les proves diagnòstiques mitjançant les radiografies i es distingeixen els diferents grups segons el grau de lliscament d’una vèrtebra davant de l’altra:
Cal destacar que el grau més comú d’espondilolistesi és el grau 1.
Diversos estudis apunten que el risc de desenvolupar espondilosi augmenta amb l’edat, especialment en persones de més de 60 anys. L’obesitat i la manca d’activitat física també poden augmentar el risc de desenvolupar espondilosi a una edat més primerenca.
En el cas de l’espondilolistesi pot ser causada per una lesió, com una fractura, com l’envelliment, l’estrès repetitiu a la columna vertebral o certes condicions genètiques poden contribuir també al seu desenvolupament.
Les dues lesions comparteixen factors de risc comuns com:
El més important en aquests casos és posar-te en mans de professionals de la salut, ells et donaran les eines que necessites per poder tenir una millor qualitat de vida i reduir els efectes de les patologies descrites, fer-les més suportables o fins i tot conviure-hi sense tenir-ne cap símptoma.
Com hem comentat anteriorment, és molt important realitzar activitat física pautada, no per canviar l’estructura de la columna vertebral, sinó per millorar la funcionalitat i la qualitat de vida.
L´estructuració dels exercicis serà un pilar fonamental per a una òptima rehabilitació de l´usuari, ja que tindrà per la part inicial exercicis amb un mínim rang de moviment, amb una càrrega molt baixa i sense component de velocitat, fins a fer una progressió segons tolerància cap a un rang de moviment moderat o màxim, amb una càrrega alta i amb una velocitat moderada o alta, sempre supervisat per un professional de la salut.
A més, l’ús de tècniques complementàries com la INDIBA, per reduir més ràpidament el dolor i la inflamació, així com la punció seca i el massatge, per reduir el dolor muscular associat seran molt útils en el tractament.
El tractament quirúrgic es recomana com a darrera opció, quan altres opcions terapèutiques no ajuden a obtenir els resultats desitjats.
Podeu consultar el nostre article sobre la lumbàlgia inespecífica al nostre bloc.
A Centre Kine disposem d´un equip professional i la tecnologia necessàries per diagnosticar i tractar aquesta i altres patologies.
Disposem de dos centres de fisioteràpia a Lleida. Ens trobaràs al Passeig de Ronda, 164 i al C/ Santa Cecília, 20. També pots contactar-nos trucant al 973233703, escrivint un WhatsApp al 677561659, a través de l’agenda online de la web, o enviant un correu electrònic a [email protected].
Bydon M, Alvi MA, Goyal A. Degenerative Lumbar Spondylolisthesis: Definition, Natural History, Conservative Management, and Surgical Treatment. Neurosurg Clin N Am. 2019 Jul;30(3):299-304.
Encara no hi ha comentaris.