Publicat a la revista MESALUT el mes de setembre de 2014.
L’Anna és una nena que va venir a la consulta de logopèdia amb un diagnòstic de l’otorinolaringòleg: presentava respiració oral i deglució atípica amb una interposició lingual que li estava provocant un avenç del maxil·lar superior . , havia estat intervinguda de vegetacions perquè aquestes li provocaven l’obstrucció del pas de l’aire quan respirava, per la qual cosa calia que adquirís l’hàbit de la respiració oral que presentava. Alhora, també havia estat intervinguda amb la col·locació de drenatges transtimpànics perquè presentava otitis mitjana serosa de forma repetida.
Ana mai no havia rebut tractament de logopèdia i havia decidit assistir al Centre Kine per recomanació del seu otorinolaringòleg.
Les primeres sessions de logopèdia es van centrar en la realització de proves exploratòries on es va evidenciar un hàbit de respiració oral, un hàbit d’interposició lingual en repòs i un hàbit d’interposició lingual durant l’acte de la deglució que, com a conseqüència, també hi havien suposat una alteració generalitzada dels òrgans implicats en la deglució i que es traduïa en un avançament del maxil·lar superior, una manca de tonicitat, una mobilitat i agilitat dels òrgans bucofonatoris i una excessiva tensió mentoniana.
Un cop analitzem els resultats obtinguts amb les exploracions pertinents, es va procedir a programar el tractament i posar-lo en pràctica, amb una periodicitat d’ una sessió per setmana , seguint els objectius plantejats, dirigits a l’ establiment d’una respiració nasal i costodiafragmàtica, un equilibrat de la musculatura implicada en la deglució (amb una conseqüent millora de la tonicitat, la mobilitat i l’agilitat dels òrgans, a través de la realització d’exercicis pràctics adequats a les vostres necessitats), l’aprenentatge d’un patró correcte de col·locació de la llengua en repòs i l’aprenentatge d’un patró correcte de deglució de líquids i tot tipus d’aliments.
Amb el pas del temps, amb les pautes que s’anaven proporcionant des del servei de logopèdia , la coordinació que es va dur a terme entre els pares i la logopeda, i l’esforç i l’afany que s’estava fent per part de tothom, però especialment per part d’Ana, aconseguim que el tractament donés els seus fruits. En fer-se evidents les millores es va decidir anar espaiant les visites d’Anna, per la qual cosa es va anar passant d’una visita per setmana, a una visita quinzenal i, posteriorment, mensual , per poder comprovar que els aprenentatges s’estaven generalitzant.
Actualment, després d’un any i mig de tractament, els objectius han estat complerts .
Otros artículos
