Publicat a la revista MESALUT el mes de Juliol de 2014.

Fa 1 any em van operar de càncer de pròstata. Com a conseqüència d’aquest episodi, pateixo, a part d’altres molèsties, una incontinència urinària, que, al preparar la intervenció quirúrgica, em van dir que després es podria solucionar.

Aquest fet em va produir gran preocupació i angoixa, doncs, em va minvar molt la meva qualitat de vida. Els bolquers passaren a formar part d’una peça més del meu vestuari i no podia, tot i estar totalment recuperat de l´operació, anar massa lluny de casa, sempre estava pendent d’aquest anguniós problema.

Al comentar-ho amb l’uròleg, aquest em va suggerir fer unes sessions de rehabilitació de sòl pelvià. Vaig escollir el Centre Kine, a Lleida. I ho vaig fer amb dos sentiments oposats: amb una mica d’esperança i amb una certa desconfiança. Tenia una gran necessitat que tot anés bé, però, a la vegada, tenia dubtes de l’èxit del tractament.

Vaig aplicar-me molt a fer els exercicis que em proposava la Judit, la terapeuta que em van assignar. Vaig haver-hi de posar molta força de voluntat i anar-me convencent que tot aniria bé. Al principi, la millora en el control de la incontinència era lenta, però anava veient que havia escollit un bon full de ruta. Així, poc a poc la meva ment va anar canviant, fins al convenciment que l’èxit arribaria més tard o més d’hora. Després de cinc sessions, en comptes de necessitar quatre o cinc bolquers diaris vaig passar a usar-ne dos o tres. La millora era evident.

Em vaig adonar que a part de la millora física del meu problema també es produïa una millora psíquica dins meu. Els dubtes se’m van esvair. El convenciment de la meva curació va ser segur. Assistia a les sessions amb seguretat i la meva força de voluntat va ser més exigent que al començament.

En l’actualitat ja he acabat les quinze sessions programades i el problema el tinc resolt al 85% i només necessito un bolquer diari. He de continuar a casa fent els exercicis de recuperació del sòl pelvià que feia al Centre Kine i així, n’estic completament segur, poder vèncer definitivament la incontinència que tanta angoixa i preocupació m’han fet patir.

No voldria acabar el relat d’aquesta experiència sense agrair a la Judit, la dedicació, la professionalitat i el tracte que m’ha donat en tot aquest període de temps. Sense el seu encoratjament, la seva paciència i el seu bon caràcter, m’hauria estat molt més difícil sortir de la situació a què el maleït càncer em va abocar.