Descobreix consells i curiositats
El trencament de fibres o fibril·lar del bessó és també conegut com a síndrome de la pedrada.
És una lesió relativament comuna en esportistes que realitzen sortides en sprint intens. També es dóna (sorprenentment) en persones amb una activitat física escassa o nul·la i en gestos o activitats quotidianes.
Les fibres musculars d’un o tots dos bessons (gastrocnemis) es veuen separades, en algun punt, quan hi ha una càrrega o estirament excessiu en el panxell. Com a resultat, es produeix el trencament de fibres dels bessons donant lloc, en la majoria de casos, al dolor.
Depenent de la quantitat de fibres musculars trencades, podem classificar la lesió en tres graus:
Pateixes dolor intens i punxant
Els primers signes després d’un trencament de les fibres musculars del bessó solen ser un dolor intens i punxant en el panxell.
Molts pacients ho descriuen com la sensació d’haver rebut una pedrada en la zona. El dolor pot estendre’s cap a la cuixa o el peu.
Sents feblesa muscular
Generalment, el dolor està acompanyat per una feblesa muscular dels gastrocnemis. És a dir, els moviments de flexió plantar o la capacitat de posar-se de puntetes es veuen alterats.
Detectes inflamació o inflor
Com a resultat del desplaçament del líquid inflamatori reparador cap a l’àrea del múscul estripat es pot produir inflamació o inflor.
S’aprecia un bony o clivella
Si el trencament és de gran magnitud a vegades, es pot veure o sentir un petit bony o fissura en l’àrea del panxell.
Hi ha hematoma
Finalment, l’aparició d’un hematoma en alguna zona del panxell no és infreqüent, a causa del trencament de petits vasos sanguinis.
Confirmar mitjançant una Ecografia
Per a corroborar que efectivament aquests signes estan indicant un trencament fibril·lar de bessons.
A Centre Kine disposem d’Ecògraf per al diagnòstic i seguiment de la lesió
En general per a prevenir lesions, abans de qualsevol activitat física és important realitzar una bona rutina d’escalfament.
A més, et donarem una sèrie de claus i recomanacions per a prevenir qualsevol lesió muscular.
Perquè s’efectuï un correcte diagnòstic de la lesió, un especialista ha de realitzar un examen físic o proves d’imatge (ecografia o ressonància magnètica).
En primer lloc, el tractament més habitual sol ser farmacològic, acompanyant de repòs (relatiu, no absolut) perquè el múscul estripat es regeneri amb normalitat.
Una vegada passat el període de repòs, que dependrà del grau de lesió, el múscul ja estarà llest per a la seva rehabilitació i recuperació.
Aquesta es realitza mitjançant exercicis d’enfortiment, des d’isomètrics fins a excèntrics progressius i estiraments. Els tractaments han de ser supervisats per un fisioterapeuta col·legiat.
A Centre Kine Lleida els nostres fisioterapeutes et guiem en cada fase de la lesió. Ens adaptem a les característiques físiques de cada pacient i dels seus objectius (esportius, laborals, personals).
Encara que les intervencions del fisioterapeuta són úniques per a cada cas, el tractament se sol dividir en fases, amb objectius i intervencions diferents:
Fase I (24 h – tres dies) – Gairebé immediatament després del trencament
En la primera fase, el fisioterapeuta busca fomentar la reparació de les fibres musculars trencades i eliminar els efectes negatius de la lesió: inflamació, edema, hematoma i dolor.
Fase II (tres – set dies) – El teixit muscular estripat hauria d’estar parcialment reparat
En segon lloc, el fisioterapeuta incentivarà l’alineació de les neofibril·las del nou teixit, amb l’objectiu de reduir el risc de formació d’adherències, cicatrius i altres complicacions que afectin la funció del múscul.
A més, estimula l’amplitud articular sense dolor, la contractibilitat del múscul i la forma física general del pacient.
Fase III (set – quinze dies)
Després de les dues primeres fases, el fisioterapeuta aspira a normalitzar les capacitats del bessó, com la força, elasticitat, contractibilitat i resistència.
Fase IV (Posterior als quinze dies)
Finalment, s’inicia un enfocament terapèutic que permeti a la persona lesionada retornar a les seves activitats amb la condició física prèvia a la lesió.
Per a això, es treballarà mitjançant exercicis d’equilibri, propiocepció i d’enfortiment més intens.
Crida’ns als telèfons: 973 23 37 03 – 677 56 16 59 o contacta amb nosaltres per WhatsApp.
Estarem encantats de poder atendre’t.
Dues clíniques a Lleida: Passeig de Ronda, 164 i Santa Cecília, 2
Díaz Mohedano, Esther. Manual de Fisioterapia en Traumatología. 1o Edición. Elsevier. España. S.L.U. 2015.
Hsu D, Chang KV. Gastrocnemius Strain. 2020 Aug 29. In: StatPearls [Internet]. Treasure Island (FL): StatPearls Publishing; 2021 Jan–. PMID: 30521187.
Coffey R, Khan YS. Gastrocnemius Rupture. 2021 Feb 13. In: StatPearls [Internet]. Treasure Island (FL): StatPearls Publishing; 2021 Jan–. PMID: 32809704.
J. Rocha Ventosa. La ruptura fibrilar: tratamiento fisioterápico. REVISTA IBEROAMERICANA DE FISIOTERAPIA Y KINESIOLOGÍA. Volumen 1 Número 2. Páginas 137 a 144. Abril 1998, Barcelona
Utilizamos cookies propias (necesarias para permitir la navegación) y cookies de terceros (Google) para rastrear el uso de la web (como navegador utilizado, tipo de dispositivo utilizado, número de visitas). Estas cookies solo se recopilarán haciendo clic en Aceptar. Puede rechazar las cookies analíticas de terceros y obtener más información pulsando en nuestra política de cookies.
Aceptar Rechazar Preferencias
Encara no hi ha comentaris.