Quan el metge d´urgències em va dir que tenia una paràlisi de Bell em vaig quedar ben amoïnada. Em va dir que no era cap cosa greu, que la paràlisi facial no acostuma a deixar seqüeles, però s´ha de tenir paciència i no desesperar-se. Em va receptar una medicació i em va aconsellar de fer cada dia uns exercicis per tal que el nervi facial, llavors adormit, s´anés estimulant i a poc a poc es despertés. Una amiga em va aconsellar que busqués un bon lloc per tal de fer la rehabilitació, i de seguida vaig pensar en el Centre Kine.

Des del primer moment vaig percebre que, fes el que fes allí, em funcionaria. Des de les noies de recepció, a tots els professionals que em van atendre, vaig notar que s´estimen la feina, i que s´estimen els pacients que hi assisteixen. L´amabilitat i l´empatia que desprenen fan que un es predisposi ja a trobar-se més bé. En el meu cas, el Jordi Segura em va recomanar fer unes sessions de rehabilitació amb en Josep, unes sessions d´acupuntura amb la Loli i unes sessions d´osteopatia amb l´Àngels. Dels tres només en puc dir meravelles. Bons professionals i bones persones que m´han ajudat a superar un mal tràngol. Evidentment, el pacient hi ha de posar de la seva part, ha de creure en allò que li fan i ha de seguir els consells que ells et manen per fer a casa, però hi ha una part, que és la de la professionalitat , que es té o no es té, i en aquest cas, si algú ha de passar per una experiència semblant a la meva, que no dubti ni un moment a posar-se en les seves mans.

Encara no estic curada del tot, però sé que em posaré bé, i serà, en gran part, gràcies a la gent que m´ha fet aquest acompanyament des del Centre Kine. Moltes mercès a tots i a totes!