Saps què és la síndrome d’Osgood Schlatter: símptomes i tractament recomanat?
En aquest article del blog de Centre Kine abordarem aquesta patologia freqüent en adolescents, especialment en esportistes joves, que es produeix a causa de l’excés de tracció al tendó rotulià i pot inflamar la zona de creixement ossi a la part anterior de la tíbia.
La síndrome d’Osgood-Schlatter és una afecció que generalment apareix a l’adolescència, quan el cos està experimentant canvis i adaptacions relacionats amb el creixement físic.
Es caracteritza per una inflamació al voltant de la zona de creixement ossi a la part anterior de la tíbia, a causa d’un excés de tracció al tendó rotulià . (1) Aquesta condició pot provocar incomoditat i dolor al genoll .
La síndrome d’Osgood Schlatter és més comú en esportistes joves, especialment en homes, amb una proporció de 14:1 en comparació de les dones. (2)
Entre els esports, el futbol destaca com el més prevalent, representant aproximadament el 13,6% de totes les lesions de genoll en jugadors de futbol de 12 a 15 anys.
La causa principal d’aquesta patologia és l’excés de gestos i tensions repetitives que ocorren en esports que requereixen accions explosives. Una gestió incorrectade les càrregues d’entrenament en aquestes edats és el factor etiològic principal. Tot i això, també és important considerar altres factors que poden afavorir l’aparició d’aquesta i altres lesions de genoll, com:
Els símptomes d’aquest tipus de lesió són:
El diagnòstic de la síndrome d’Osgood-Schlatter se realitza principalment mitjançant l’avaluació clínica, encara que es pot complementar amb proves d’imatge com radiografies, ressonància magnètica o ecografies .
Aquestes proves permeten observar en quina fase es troba la lesió i descartar altres patologies més greus. (5)
Els tractaments recomanats per tractar aquesta lesió són:
L’objectiu és evitar la tracció excessiva a la zona perquè els símptomes millorin. Durant aquest període, es poden realitzar activitats de baix impacte com a ciclisme o natació per evitar l’atròfia muscular. (6)
L’ús de medicaments antiinflamatoris no esteroides (AINEs) pot ser efectiu per reduir els símptomes a curt termini, encara que no s’ha demostrat que redueixinla durada de la patologia. (7)
El treball d’enfortiment i flexibilitat de la cadena posterior, així com dels músculs centrals del cos (CORE), s’ha demostrat efectiu per millorar les càrregues a què se sotmet el genoll. (8)
Alguns estudis han demostrat que les ones de xoc poden ser beneficioses a causa del seu efecte analgèsic. Tot i això, és important tenir en compte en quina fase de la lesió es troba el pacient. (9)
La magnetoteràpia es pot recomanar per accelerar els processos de recuperació, ja que la sindrome d’Osgood Schlatter involucra el creixement ossi. (10)
La majoria dels pacients es beneficiaran dels tractaments conservadors esmentats anteriorment. Tot i això, en casos en què aquests no siguin efectius, es pot considerar l’opció de la cirurgia.
Recordeu que aquest article proporciona informació general i no reemplaça la consulta mèdica professional. Si estàs experimentant dolor a la part anterior de la tíbia o tens símptomes relacionats amb la sindrome d’Osgood Schlatter, et recomanem que consultis un fisioterapeuta especialitzat.
A Centre Kine comptem amb dos centres de fisioteràpia a Lleida i amb un equip de professionals que podrà avaluar la teva situació i recomanar-te el tractament adequat per alleujar el dolor i promoure una recuperació ràpida.
Podeu contactar amb nosaltres mitjançant el nostre formulari web i us respondrem en 24 hores. També pots trucar-nos , escriure’ns per WhatsApp o acudir a les nostres clíniques (dilluns a divendres de 8:00 – 21:00)
Bibliografia
(1) Corbi F, Matas S, Álvarez-Herms J, Sitko S, Baiget E, Reverter-Masia J, López-Laval I. Osgood-Schlatter Disease: Appearance, Diagnosis and Treatment: A Narrative Review. Healthcare (Basel). 2022 May 30;10(6):1011. doi: 10.3390/healthcare10061011. PMID: 35742062; PMCID: PMC9222654.
(2) Foss, K.D.B.; Myer, G.D.; Hewett, T.E. Epidemiology of Basketball, Soccer, and Volleyball Injuries in Middle-School Female Athletes. Physician Sportsmed. 2014, 42, 146–153.
(3) Krause, J.B.; Williams, A.; Catterall, A. Natural history of Osgood-Schlatter disease. J. Pediatr. Orthop. 1990, 10, 65–68.
(4) Nur, S.I.; Siti, S.M.; Wan, A.W. An active boy with bilateral knee pain. Malays. Fam Physician 2019, 30, 26–28.
(5) Kaneuchi, Y.; Otoshi, K.; Hakozaki, M.; Sekiguchi, M.; Watanabe, K.; Igari, T.; Konno, S. Bony Maturity of the Tibial Tuberosity with Regard to Age and Sex and Its Relationship to Pathogenesis of Osgood-Schlatter Disease: An Ultrasonographic Study. Orthop. J. Sports Med. 2018, 6, 2325967117749184.
(6) Ladenhauf, H.N.; Seitlinger, G.; Green, D.W. Osgood-Schlatter disease: A 2020 update of a common knee condition in children. Curr. Opin. Pediatr. 2020, 32, 107–112.
(7) Mebis, W.; Jager, T.; Van Hedent, E. Intratendinous Patellar Ganglion Cyst with Coexistant Osgood Schlatter Disease. J. Belg. Soc. Radiol. 2016, 27, 86.
(8) Vaishya, R.; Azizi, A.T.; Agarwal, A.K.; Vijay, V. Apophysitis of the Tibial Tuberosity (Osgood- Schlatter Disease): A Review. Cureus 2016, 13, e780.
(9) Lohrer, H.; Nauck, T.; Schöll, J.; Zwerver, J.; Malliaropoulos, N. Extracorporeal shock wave therapy for patients suffering from recalcitrant Osgood-Schlatter disease. Sportverletz. Sportschaden 2012, 26, 218–222.
(10) Lee, D.W.; Kim, M.J.; Kim, W.J.; Ha, J.K.; Kim, J.G. Correlation between Magnetic Resonance Imaging Characteristics of the Patellar Tendon and Clinical Scores in Osgood-Schlatter Disease. Knee Surg. Relat. Res. 2016, 28, 62–67.
Encara no hi ha comentaris.