Deu fer uns 5 anys que vaig començar a introduir-me en el món del fúting. Ara en tinc 43 i, com molta gent que he conegut al llarg d’aquests darrers anys, vaig iniciar-m’hi perquè volia canviar els meus hàbits sedentaris, ja que el meu físic em començava a passar factura.

He estat aficionat a l’esport des que era jove; practicava futbol, tennis, bàsquet… Però amb el pas del temps, i a mesura que passen els anys, tenim tendència a deixar de banda aquestes aficions per diversos motius: estudis, feina, etc., fins que arribem al punt que abandonem la pràctica de qualsevol tipus d’activitat física.

M’adonava que el meu cos, de mica en mica, s’anava atrofiant. El fet d’estar vuit hores diàries treballant, assegut en una cadira davant l’ordinador, juntament amb les preocupacions de la feina, m’originava molèsties a l’esquena que cada vegada eren més continuades. Així, es reproduïen episodis en els quals em quedava totalment enganxat, sense poder moure’m… Tot això, acompanyat d’una mica de sobrepès, em va fer replantejar un canvi d’hàbits per tal de millorar el meu estat de salut.

Calia combatre el sedentarisme, i la forma més senzilla i més pràctica que se’m va ocórrer era calçar-me unes sabatilles i començar a córrer.

Primer vaig començar a rodar una mica pel meu compte, però després vaig entrar en contacte amb gent coneguda que era molt aficionada a fer curses els caps de setmana.Així, a poc a poc, vaig anar endinsant-me en aquest món tan apassionant i tan sa. El fet de córrer em va permetre superar-me a mi mateix, desconnectar de la rutina, oblidar els problemes, millorar la salut, fer nous amics, sentir-me més lliure… En definitiva, el fet de córrer em va permetre trobar-me bé amb mi mateix.

Les curses són, en l’actualitat, la meva afició. Els entrenaments que faig per preparar aquests tipus d’esdeveniments (entre 10 i 21 km) i arribar a l’objectiu que m’he proposat són cada cop més exigents i més durs. Per tant, com que exigeixo més al cos, comencen a aparèixer les temudes lesions.

No conec cap corredor popular que no hagi tingut mai cap lesió. Sembla inevitable que, més tard o més d’hora, el corredor haurà d’aturar una temporada la seva activitat per culpa d’algun problema físic més o menys greu.

En el meu cas, les lesions musculars havien estat un continu. Però en la majoria de casos les lesions són evitables, perquè el cos acostuma a avisar quan té algun problema que pot desembocar en lesió. Escoltar el cos i, evidentment, utilitzar els principals mètodes de prevenció haurien de ser les dues màximes principals del corredor.

La visita al fisioterapeuta hauria de ser un fet habitual en el corredor de fons. Tot depèn de cada persona, dels entrenaments, però visitar el fisioterapeuta un cop cada 15 dies és del tot recomanable. Fins i tot és bo anar-hi en aquelles setmanes en què s’incrementa el volum de quilòmetres i que el risc de lesions augmenta considerablement per la fatiga muscular acumulada i la gran quantitat d’impactes i vibracions que reben les nostres articulacions, tendons i músculs.

Al Centre Kine he trobat els professionals adequats, ja que tenen una llarga experiència i una trajectòria que els avala. Els seus coneixements en prevenció i actuació davant les lesions de la pràctica esportiva són excel·lents. Ells m’han ensenyat a prendre consciència de la importància d’escoltar el meu cos i a prendre les mesures per evitar i prevenir lesions.

Per a mi és molt important comptar amb ells, ja que m’ajuden perquè córrer continuï sent la meva gran passió. El fet de poder córrer em permet aconseguir un millor equilibri psíquic, la millora en el funcionament dels òrgans interns, un estat de forma física òptim i, a més, em fa sentir lliure i, com a conseqüència, més feliç.

Espero que hagi estat del teu interès.
Una abraçada,
Jordio Segura.
Director i osteòpata de Centre Kine.