Xevi Verdaguer

Psiconeuroimmunòleg, posturòleg i fisioterapeuta


Entrevista sobre la Psiconeuroinmuno-endocrinologia a Xevi Verdaguer

En Xevi Verdaguer, psiconeuroimmunòleg, posturòleg i fisioterapeuta, té una visió holísitica de la salut humana. Ha desenvolupat part de la seva trajectòria en un context de medicina global, col·laborant amb metges i hospitals per aconseguir tractaments eficaços per a determinades malalties. La seva base: “la importància de l’alimentació en la salut humana, entenent l’intestí com un “segon cervell”, i la rellevància de la histamina -per excés o per defecte- en el benestar de les persones”.

“Publicat 25 d’abril de 2013 a “La Vanguardia””

Xevi Verdaguer va començar en el món de la salut a través dels estudis de fisioteràpia. Després de treballar i veure que hi havia pacients que aconseguia curar i que altres, realitzant el mateix, no milloraven, va començar a interessar-se per estudiar altres disciplines: posturologia integrativa, osteopatia, acupuntura, hipnosi, suplementació, homotoxicologia, microinmunologia i psiconeuroimmunologia. Aquestes són les especialitats que l’han ajudat a personalitzar cada un dels tractaments i anar a la causa del problema de cada persona tenint en compte la part emocional, mental i física del pacient.

Actualment, en Xevi compagina la seva feina a la consulta amb la de professor en diverses universitats. És director del Postgrau de Posturologia que realitza a Madrid, Porto i Terrassa, i codirector del Postgrau de Psiconeuroinmunoendocrinología (PNIE) que realitza al centre KenZen Salut de Terrassa.

  • T’has especialitzat en PNIE, o el que és el mateix, psiconeuroinmunoendocrinología. Què es?

La PNIE és una disciplina que estudia les interaccions entre el sistema immune, el sistema nerviós central i el sistema endocrí. Aquests tres sistemes presenten una complexa xarxa de connexions. Per donar un exemple senzill, si anem malament al bany, això ens afecta directament al sistema nerviós, hormonal i emocional.

  • Com?

Sabem que a l’intestí es troba el 80% del nostre sistema immune innat. Els aliments que mengem i com absorbim els seus nutrients serà de vital importància per a la salut. Per això, les analítiques de femta per conèixer l’estat de la flora intestinal (els bacteris proteolítics productors de gasos, bacteris sanes, fongs i paràsits) seran molt importants per saber com interactua el sistema immune intestinal amb el sistema nerviós i emocional.

  • Molt interessant

Sí, sí. Sabem que a l’intestí es fabrica al voltant del 80-95% de la serotonina que, a través de plaquetes, viatjarà cap al sistema nerviós central travessant la barrera hematoencefàlica. Aquesta serotonina, comunament coneguda com l’hormona de la felicitat, és essencial per aconseguir benestar. Un intestí intoxicat fabricarà menys serotonina. Quan em diuen: «Estic deprimit i cansat», jo contesto: «Estàs segur que evacues correctament cada dia?».

  • I el fet de fabricar menys serotonina, en què es tradueix?

En evacuar boletes, com les cabres. La serotonina baixa implica restrenyiment, estats de depressió i irritabilitat (estan tristos però no ploren), dificultat per dormir, dolor crònic, mal de cap, mans i peus freds. Si tenim problemes de restrenyiment, fabricarem menys serotonina i, per tant, apareixeran aquests símptomes. Les persones amb depressió i angoixa tenen restrenyiment o alteracions digestives com còlon irritable.

  • Intervenen més protagonistes en la salut intestinal?

La dopamina, l’òxid nítric i el GABA són altres neurotransmissors que també tenen molt a veure amb l’intestí. S’han trobat bacteris específics que fabriquen serotonina i GABA. A una persona que està deprimida li donaré probiòtics que estiguin relacionats amb la fabricació de serotonina. Per exemple, únicament les bactèries Lactobacillus plantarum, Lactobacillus rhamnosus GG, Lactobacillus helveticus, Bifidobacterium infantis, Bifidobacterium bifidum i Bifidobacterium longum són les productores de serotonina. Només aquestes, no altres.

  • Les persones amb problemes psiquiàtrics han de tenir l’intestí molt bé.

La meva primera pregunta per a la gent que està deprimida i angoixada és com evacuen.

  • Llavors, si presenta problemes psiquiàtrics, ¿cal donar probiòtics?

Sí. Tant les persones depressives com les que prenen medicaments psiquiàtrics són persones que tenen problemes digestius, perquè aquests neurotransmissors alterats es fabriquen bàsicament a l’intestí. Els medicaments psiquiàtrics actuen només en la recaptació de serotonina en el cervell, però el problema es troba molt habitualment en l’intestí. En això es basa la nova ciència que està emergint en Estats Units, anomenada neurogastroenterologia, i que resulta indispensable per integrar la salut intestinal a la salut emocional.

  • Què més ens pots explicar sobre els nostres intestins?

També és fonamental la relació estrògens-intestins. Jo acostumo a preguntar: «Quan tens la menstruació, evacues millor o les femtes són més pastoses?». Quan hi ha un excés d’estrògens o es reabsorbeixen a l’intestí, s´afavoreix l’activació de les hormones de l’estrès i del dolor crònic, la inflamació intestinal, miomes, endometriosi, síndrome premenstrual, mames fibroses i als homes, els augmenten les mames. No és cap casualitat, així que, tens restrenyiment i dolors menstruals?

  • Si una dona té problemes de menstruació o els problemes abans esmentats, què ha de fer?

Si tens problemes de regles i tens gasos, primer cal procurar solucionar el problema dels gasos. Per a això és important suplementar bacteris bones (probiòtics) i reduir el consum d’aliments rics en proteïna animal, etc.

  • Gasos?

Els gasos pudents són un indicatiu de la presència augmentada de Clostridium: uns bacteris proteolítics que es troben a l’intestí gros (còlon) i que s’incrementen amb les dietes altes en proteïna animal. El Clostridium augmenta la presència d’un enzim (beta-glucuronidasa) que trenca l’enllaç dels estrògens facilitant la presència d’estrògens lliures en l’intestí que es reabsorbeixen. Aquesta reabsorció dels estrògens a nivell intestinal afavoreix l’augment d’estrògens en l’organisme.

En conclusió, la gent que té gasos pudents (per excés de bacteris proteolítics, Clostridium) tindrà excés d’estrògens amb el consegüent síndrome premenstrual, irritabilitat, ansietat, inflamació intestinal (es relaciona també amb càncer de còlon), excés d’histamina … Els alts nivells d’histamina també són un indicador d’un excés d’estrògens en el cos.

  • Com podem saber si presentem nivells alts d’histamina?

Quan el pacient pateix aquests símptomes de forma recurrent: al·lèrgies primaverals (rinitis, sinusitis, esternuts); mal de cap o migranyes; contractures o dolors articulars; pell seca, atòpica o èczema; restrenyiment o diarrea o ambdós (còlon irritable); fatiga, sensació d’estar sempre cansats i pressió arterial baixa. És molt, molt habitual trobar-se amb dolor crònic, fatiga o falta d’energia, problemes de pell, problemes de menstruació i no evacuar al bany regularment. Intestí-estrògens-histamina. Això és la neurogastroenterologia.

Els alts nivells d’histamina hem d’eliminar-los/degradar-los. En cas contrari, tindrem dolor, èczemes, fatiga, al·lèrgies… sempre. La incapacitat d’una completa degradació de la histamina pot ser degut a un dèficit intestinal de diaminooxidasa, o el que es coneix com DAO, entre d’altres motius.

  • Què condiciona la DAO en la salut?

Un dèficit d’aquest enzim, la diaminooxidasa, provoca una mala metabolització de la histamina alimentària i la del medi ambient (pol·len, gramínies, àcars de la pols). Una mala degradació de la histamina provoca la conseqüent acumulació d’histamina en l’organisme (histaminosis). Aquest dèficit de DAO pot ser degut a una inflamació intestinal (per intolerància al gluten o un virus) o bé per motius genètics. És mesurable amb una simple anàlisi de sang.

D’altra banda, una catàstrofe… Hi ha molts medicaments que inhibeixen la diaminooxidasa, com els ansiolítics, els antidepressius, els mucolítics, les pastilles per la pressió, els relaxants musculars… Aquests medicaments són perfectes per patir dolor crònic, fatiga crònica, èczemes crònics. Si la persona té nivells baixos d’aquest enzim, llavors se li acumularà la histamina en l’organisme. Ha de reduir el consum d’aliments rics en histamina i deixar els fàrmacs que inhibeixen la diaminooxidasa (amb l’ajuda d’un professional).

  • Quins aliments són rics en histamina o faciliten el seu alliberament?

Els perillosos són les fruites com la taronja, el kiwi, el plàtan, les maduixes, els préssecs, les cireres, els albercocs i la pinya. La xocolata i derivats, làctics (llet, formatges, iogurts), soja i derivats, cafè, te, alcohol, vinagre, peix blau, marisc i conserves, fruits secs (especialment nous i cacauets), porc i derivats (embotits), blat i derivats (pa, pasta, pizza, pastisseria, farines), tomàquets, pebrots, albergínies, espinacs, bledes, sucre blanc, additius, glutamat monosòdic i aspartam. En menys quantitat, també en trobem en la clara d’ou, en alguns llegums com cigrons, olives i bolets.

  • Per l’augment d’estrògens, què hem de fer?

Cal fer un estudi personalitzat. L’evolució de la ciència i la nova tecnologia també ens permet un estudi genètic del metabolisme dels estrògens.

D’una banda, tenir en compte nutrients específics com el magnesi, la vitamina B6, la B9, la B12 i la metionina. D’altra banda, és important tenir bons nivells d’hormona luteïnitzant (LH), produïda en la hipòfisi o glàndula pituïtària, que afavoriran la secreció de progesterona. De fet, nivells baixos de progesterona i alts d’estrògens estan relacionats amb la síndrome premenstrual, dones amb regles de cicles curts o regles molt abundants. En aquests casos, també és molt important la vitamina D i el zinc, perquè afavoreixen bons nivells de LH i, per tant, de progesterona i també de DHEA. Tots mesurables en un simple anàlisi de sang.

  • Què més recomanes a les dones amb alts nivells d’estrògens?

Els fruits vermells són excel·lents perquè tenen un principi actiu, les fitoalexines, que inhibeixen el metabolisme d’estrògens procarcinogènics com el 4-OH estradiol o l’16-OH estradiol. A les dones amb miomes, endometriosi i que han tingut la regla a molt primerenca edat (10 anys) els pot anar molt bé.

  • Quan hi ha problemes digestius, què recomanes?

Una anàlisi de femta, una dieta baixa en proteïna animal i rica en fruita i verdura i la suplementació de probiòtics i prebiòtics, que ajuden a fabricar àcid butíric, essencial per afavorir un ecosistema intestinal saludable.

  • Per saber tot això, sempre recomanes fer analítiques?

És molt important individualitzar els tractaments i valorar la necessitat de diferents proves (analítica de femta, d’aminoàcids, d’àcids grassos essencials, d’hormones) per tenir una visió bioquímica real de cada pacient. Per exemple, ens podem trobar amb persones deprimides que sintetitzen bons nivells de serotonina però que aquesta no entra adequadament a l’interior de les cèl·lules perquè hi ha alteracions de les membranes cel·lulars. I estan deprimits, és clar. En aquests casos, la suplementació amb taurina, fosfoserina i omega-3 pot ser important per facilitar l’entrada de serotonina a l’interior de la cèl·lula.

  • En quins casos recomanes una desintoxicació?

En tots els casos. És essencial fer una bona neteja hepàtica i intestinal i, al mateix temps, una hidroteràpia de còlon.

  • Quina és la teva recomanació per a la desintoxicació?

Acostumo a recomanar desintoxicar l’organisme a nivell de la matriu extracel·lular amb la combinació d’homeopatia o plantes hepàtiques com el Desmodium, la carxofera, la cúrcuma (com el Hepat + de Eophy) i també desintoxicar a nivell intracel·lular amb el coenzim Q10. Les dues coses són necessàries per actuar a nivell de la matriu extracel·lular i intracel·lular. Seguidament, recomano netejar els canals biliars hepàtics i de la vesícula biliar (en aquest cas, recomano la neteja hepàtica d’Andreas Moritz) i la neteja de còlon.

  • Si no anem al bany cada dia, què passa?

Que t’estàs autointoxican. Hauríem d’anar al bany una o dues vegades. El normal és anar abans d’esmorzar i els excrements han de ser com xurros, més gruixudes que un dit i s’han de enfonsar. Si fa això, l’intestí està fabricant/metabolitzant correctament la serotonina, GABA, dopamina, etc.

  • Cada quan temps és recomanable fer hidroteràpia de còlon?

Depèn de la persona, però és molt recomanable almenys un cop l’any fer una sèrie de tres hidroteràpies de còlon seguides. Per exemple, una hidroteràpia a la setmana durant tres setmanes. Està provat que després d’una sèrie de tres hidroteràpies de còlon baixen els nivells de Clostridium a l’intestí, augmenta l’activitat de les hormones relaxants (antiestrès) i augmenten els limfòcits en la sang. Només netejant el còlon!

  • I el famós estrès, com ens afecta?

L’estrès mantingut afavoreix la síntesi de citoquines (missatgers) proinflamatòries i més activació de l’amígdala cerebral. Està relacionat amb dolor crònic, ansietat i altres malalties del nostre dia a dia. També fomenta la disbiosi intestinal augmentant la producció de gasos i la hiperpermeabilitat intestinal. És la psiconeuroimmunologia.

  • I les persones que pateixen dolor crònic?

Han de fer una dieta baixa en histamina i desintoxicar el cos.

  • I la part emocional, com la treballes?

Quan estàs preocupat, s’alliberen citoquines inflamatòries com la interleucina 6 (IL-6). L’amígdala està més activa i hem de fer alguna cosa per frenar-la. Ho aconseguirem mantenint actiu el còrtex prefrontal, que fabrica dopamina (hormona de l’alegria, la recompensa, la concentració, la libido). El còrtex prefrontal s’activa amb la recompensa, mantenint a la gent il·lusionada. Hi ha diverses formes d’activar aquesta zona del cervell, que s’ha vist que està menys activa en pacients amb dolor crònic.

  • Algun exemple?

Mostra’t agraït amb una persona cada dia. És una obligació. Apunta’t coses bones de tu i coses bones d’una persona propera. Per a mi, aquesta part és crucial per mantenir les millores en el temps i no recaure. També és molt positiu practicar meditació. Està comprovat que les persones que mediten tenen el còrtex prefrontal més activat.

  • Per acabar, quins són els teus recomanacions bàsiques per a tothom?

Cadascú pot fer el que vulgui amb la seva salut, però l’important és estar ben informat per canviar les creences de les persones desinformades i poc col·laboradores que creuen que el seu patiment és crònic o diuen que és hereditari. Recomano a tothom que sigui respectuós amb la seva salut: adapti la seva alimentació al seu metabolisme. Cal mejar segons el que metabolitzes i absorbeixes. Recordi que som el que mengem. És fonamental desintoxicar limfa, ronyons, fetge i intestins periòdicament. No oblidi mantenir-se actiu, fer una mica d’esport i sobretot esser positiu i mostrar-se agraït amb els altres. Finalment, també li diria: Salti’s la dieta i els meus consells de tant en tant! (Sense dir-m’ho).”

 

Espero que hagi estat del teu interès.
Una abraçada,
Jordi Segura.
Director i osteòpata de Centre Kine.


Encara no hi ha comentaris.