Rehabilitació del Sòl Pelvià

Tractaments que inclou

Preparació maternal

L’embaràs és un període en què la futura mare passarà per moments d’alegria, por i dubtes. Per això, tindrà la necessitat de fer una recerca d’informació i preparar-se pel dia del part. En conseqüència, serà important que en aquest període la futura mare rebi un curs de preparació maternal.

Objetius

La preparació maternal té com a objectiu principal preparar la dona embarassada tant física com psicològicament per trencar el cercle por-tensió-dolor i arribar al part en les millors condicions possibles.

En què consisteix?

És un curs integral en què, d’una banda, s’atenen les necessitats individuals de la futura mare, i s’assessora i es dóna informació teòrica sobre els aspectes relacionats amb l’embaràs, el part, la lactància materna i les cures del nadó. I, de l’altra, es realitza una part pràctica amb una sèrie d’exercicis específics.

Beneficis de la preparació maternal
  • Reconèixer símptomes que indiquin l’inici del part
  • Adquirir un control respiratori
  • Controlar els músculs en el moment del part
  • Disminuir molèsties musculars durant l’embaràs
  • Adquirir seguretat
  • Disminuir possibles seqüeles postpart
Recuperació postpart

Durant nou mesos el cos s’ha anat adaptant al creixement del nadó i ha passat per una sèrie de canvis físics i orgànics.

Una recuperació des del primer dia evitarà l’aparició de possibles seqüeles derivades de l’embaràs i el part.

En què consisteix?

La recuperació postpart consisteix en un tractament individualitzat en el qual s’apliquen tècniques específiques per prevenir i tractar les disfuncions del sòl pèlvic i normalitzar els canvis corporals i posturals.

Beneficis de la recuperació pospart:
  • Prevenir incontinències urinàries i fecals
  • Prevenir prolapses
  • Restablir i millorar la tonicitat abdominal
  • Disminuir la retenció de líquids
  • Disminuir les àlgies de la columna (cervical i lumbar, així com la ciàtica)
  • Afavorir la recuperació física

Tècnica que té per objectiu la recuperació de de la musculatura en conjunt de la paret abdominal, diafragma toràcic i musculatura del sòl pelvià. Ja sigui en homes i dones amb problemas d’incontinència urinària i/o problemes d’estàtica pelviana (cistocele,etc.), sensació de pesadesa o embalum a la zona vaginal, etc. amb molt bons resultats.

També és una eina excel·lent per el post part, per a un correcte funcionament muscular en cada fase d’aquest. Una altra de les seves funcions principals és la recuperació de la figura de la dona després de l’embaràs.

Incontinència urinària

És la pèrdua involuntària d’orina, objectivament demostrable, que origina un problema social o higiènic.

Hi ha diferents tipus d’incontinència urinària. Els més freqüents són:

  • IUE (Incontinència Urinària d’Esforç): pèrdua d’orina associada a un esforç, sigui aquest important o lleu.
  • IUU (Incontinència Urinària d’Urgència): sensació sobtada i incontrolable de desig urinari.
  • IUM (Incontinència Urinària Mixta): combinació dels dos tipus d’incontinència anteriors.

Tots tres tipus poden ser tractats i abordats de maneres diferents per l’especialista en sòl pèlvic

.

Prolapse d’Òrgans Pèlvics

Es defineix com el descens de les vísceres que ocupen la pelvis (bufeta, úter o recte). Hi ha una classificació de gravetat en funció de la severitat del descens i la quantitat de vísceres afectades (I, II i III).

  • Si baixa la bufeta s’anomena cistocele o uretrocele.
  • Si baixa l’úter (o matriu) parlem de histerocele.
  • Si baixa el recte parlem d’un rectocele.

La musculatura del sòl pelvià té un paper clau en el tractament d’un prolapse, i en funció de la gravetat del prolapse el tractament será un o altre, però sempre es poden aconseguir beneficis per al pacient.

Tractament pre i post quirúrgic

El tractament de rehabilitació del sòl pelvià permet treballar els teixits millorant la seva tonicitat i trofisme de manera que es poden optimitzar els resultats quirúrgics i evitar possibles recaigudes.

Es complementa amb una reeducació del pacient a nivell físic, de dieta, així com l’aprenentatge d’hàbits miccionals entre altres.

Restrenyiment

Es produeix quan hi ha un esforç excessiu en la defecació o bé l’absència de necessitat defecatòria durant tres o més dies.

Mitjançant el treball de la musculatura pelviana es pot normalitzar la situació tant del recte com del canal anal. Aquest tractament es complementa sempre amb canvis en els hàbits alimentaris i la ingesta de líquids.

Incontinència de gasos i fecal

La incontinència anal es caracteritza per les pèrdues involuntàries de gasos o femta (tant líquides com sòlides). La incontinència anal inclou, a més de la pèrdua de matèria fecal, la pèrdua involuntària de gasos, percebuda per molts pacients com un desordre igual de molest.

En el tractament de fisioteràpia ano-rectal especialitzat s’han de tenir en compte diferents factors com l’alimentació, la correcció de mals hàbits defecatoris, la millora de la sensibilitat del recte i la recuperació del to i de la força dels músculs pelvians.

Incontinència urinària i urgencia miccional

És la pèrdua involuntària d’orina, objectivament demostrable, que origina un problema social o higiènic.

La incontinència urinària en l’home és poc freqüent i, quan passa, sol estar associada a algun tipus d’operació prostàtica (intervenció quirúrgica per adenoma, carcinoma o prostatitis).

Incontinència de gasos i fecal

La incontinència anal es caracteritza per les pèrdues involuntàries de gasos o femta (tant líquides com sòlides). La incontinència anal inclou, a més de la pèrdua de matèria fecal, la pèrdua involuntària de gasos, percebuda per molts pacients com un desordre igual de molest.

En el tractament de fisioteràpia anorectal especialitzat s’han de tenir en compte diferents factors com l’alimentació, la correcció de mals hàbits defecatoris, la millora de la sensibilitat del recte i la recuperació del to i de la força dels músculs pelvians.

Restrenyiment

Es produeix quan hi ha un esforç excessiu en la defecació o bé l’abscència de necessitat defecatòria durant tres o més dies.

Mitjançant el treball de la musculatura pelviana es pot normalitzar la situació tant del recte com del canal anal. Aquest tractament es complementa sempre amb canvis en els hàbits alimentaris i la ingesta de líquids.