Pensant en els que cada vegada es preocupen més per alimentar-se bé, revisarem 10 aliments que, malgrat que molts dels que els consumeixen ho fan pensant que són saludables, en realitat no ho són.
Menjar escombraries és la principal causa de l’epidèmia d’obesitat i malalties cardíaques que pateixen les societats actuals. Però el pitjor és que molts creuen que mengen sa quan en realitat estan consumint porqueries.
En aquest text vull parlar-li de 10 aliments anomenats “dietètics”, però que en realitat no són més que aliments escombraries disfressats:
- Els aliments transformats “baixos en greixos” i “0% matèria grassa”
La guerra contra els greixos saturats és un dels pitjors errors que s’han comès en la història de la nutrició.
Avui en dia ja ha quedat demostrat que el raonament era completament erroni, però els tòpics tenen una llarga vida i els conglomerats industrials continuen inundant el mercat de productes amb menys matèria grassa.
No obstant això, el que no expliquen és que un producte al qual se li ha tret la matèria grassa deixa de tenir gust i, per compensar que s’ha tornat insípid, els fabricants hi afegeixen sucre.
No obstant això, els estudis són categòrics: mentre que els greixos saturats no suposen cap perill, consumir sucre en excés si que afecta greument la salut. (2) (3)
No es preocupi si li sorprèn aquesta afirmació, ja que la major part de la població segueix pensant que el greix és el responsable de l’increment del nombre de persones obeses que afecta els nostres països. Faci la prova i pregunti als seus coneguts; ja veurà el que li diuen.
Quan llegeixi “baix en greix” i “0% matèria grassa” en l’etiquetatge, sabrà que es tracta d’un aliment altament transformat i amb gran quantitat de sucre.
- La margarina, que suposadament protegeix el cor
La mantega porta temps demonitzada, ja que és rica en greixos insaturats. Els experts més destacats porten dècades promocionant la margarina, però ara per ara sabem que aquest consell gens encertat ha tingut efectes desastrosos sobre la salut pública.
La margarina està feta d’olis hidrogenats rics en greixos trans, units a compostos químics (entre ells colorants) perquè aquest conjunt artificial acabi imitant l’aparença i la textura de la mantega.
No obstant això, el “Estudi Framingham sobre el cor” (Framingham Heart Study, fruit de la col·laboració entre National Heart, Lung and Blood Institute i la Universitat de Boston, l’estudi epidemiològic més complet i important de tots els que es fan, és un estudi que va arrencar el 1948 i que analitza al llarg de dècades dades sobre les malalties cardiovasculars i els seus factors predisposants) ha demostrat que les persones que substitueixen la mantega per la margarina corren més risc de morir d’una malaltia del cor. (8) (9).
Ara per ara, la majoria de la gent segueix considerant la margarina com una alternativa sana a la mantega, així que he de animar-lo a que estengui la veritat al seu voltant.
Per millorar la salut, consumeixi abans de res mantega ecològica i eviti la margarina i altres aliments falsos.
- El suc de fruita: sucre líquid
Els sucs de fruita creen la il·lusió de ser una elecció dietètica. Si el suc està fet a base de fruita, es dedueix que és tan sa com la pròpia fruita tot i que, en realitat, la denominació “suc de fruita” és enganyosa. Alguns sucs de fruita que trobem a les grans superfícies no contenen ni rastre de fruita… tan sols porten aromes artificials a taronja o pinya. En el fons, no són més que aigua ensucrada amb aroma a fruita.
Cada suc és una descàrrega de sucre pur que fa saltar el nivell de sucre en sang i, a llarg termini, aquests pics afavoreixen el sobrepès i el risc de patir diabetis.
Si es menja una taronja sencera, les seves fibres frenen l’absorció de fructosa per part del cos i la s’escalonen al llarg del temps. D’aquesta manera s’estalvia els efectes nefastos de la fructosa i obté el 100% dels beneficis de la fruita.
- Els productes “integrals” que suposadament protegeixen el cor
La majoria de productes “integrals” no estan fets de grans de blat sencers. El blat s’ha polvoritzat en forma de farina i s’ha refinat, de manera que estigui llest per digerir, de manera que el treball de la mandíbula i dels sucs gàstrics de descomposició es redueix al mínim.
Tampoc no és aconsellable consumir grans de blat completament sencers. El blat modern no té res a veure amb el que consumien els nostres avis. En la dècada de 1960, la investigació agrònoma va progressar amb rapidesa per desenvolupar cereals més resistents, més productius i més rics en gluten. Les hibridacions i els retrocreuaments van desembocar en l’aparició d’espècies totalment noves que seguim anomenant “blat”, però que estan tan allunyades del blat natural com un elefant d’un ratolí.
El blat modern té menys valors nutritius, especialment menys minerals i provoca reaccions més violentes en les persones intolerants al gluten. Altres estudis demostren que podria fer augmentar la inflamació en el cos i afectar les artèries. (16) (17) (18) (19) (20)
El millor consell és consumir quan menys blat modern millor, ja sigui integral, sencer o refinat.
- Cereals “aprimants” en l’esmorzar
Molts cereals per esmorzar es presenten com dietètics. A la caixa es pot llegir en lletres grans “ric en vitamines”, “ric en minerals”, “de blat integral”, “baix en greixos” … però després…..els ingredients no són més que cereals refinats, sucre i additius químics. Realment és una mentida.
Però el més criticable són aquests cereals dirigits als nens que es presenten en vistoses caixes multicolors i que regalen joguines per col·leccionar.
- Productes per picar “sense gluten”
Des que els ciutadans es preocupen pel consum del gluten, els fabricants han trobat un filó i tots els productes presenten ara una versió sense gluten. Això permet omplir grans seccions dels supermercats amb productes anomenats “dietètics” i crear una idea errònia amb facilitat.
Són pocs els consumidors que es dediquen a llegir sistemàticament la llista dels ingredients no cauen en el parany; mentre que aquells que arriben al supermercat cansats després d’una setmana dura de treball estaran menys atents a aquestes petites estafes.
Aquests productes sense gluten també s’han transformat, s’han refinat i són tan rics en fècules com les seves versions amb gluten. Una llaminadura sense gluten no deixa de ser una llaminadura.
Per això, esculli aliments que, per naturalesa, no continguin gluten, com són la verdura, la fruita, la carn, el peix o els ous i cereals com la quinoa, el fajol, l’amarant…
- Els aliments transformats i amb l’etiqueta “ecològic”
Els fabricants compten amb moltes argúcies per vendre-li aquests aliments suposadament dietètics. Així, una paraula màgica que augmenta les vendes és “ecològic”.
Tot pot ser “ecològic”, fins i tot els aliments dolents per a la salut, com les barretes de cereals, les patates fregides o el sucre de canya. Sens dubte, han de contenir menys pesticides, però no deixen de portar el mateix sucre i els mateixos glúcids. Els aliments transformats i etiquetats com “ecològics” no tenen per què ser sempre sans. Llegiu sempre atentament l’etiqueta per saber de què estan fets.
- Productes vegans
L’últim crit entre les paraules màgiques que augmenten les vendes és “vegà”, que designa el que no és ni animal (carn, peix) ni produït pels animals (ous, llet). Vegà s’associa a una alimentació saludable, i per això els fabricants s’han posat mans a l’obra per elaborar substituts vegans hipertransformados, com el bacó o les salsitxes veganes.
Per crear la il·lusió de menjar-se un tros de bacó o salsitxes, els productors utilitzen agents espessidors, agents per donar textura, aromes químics a bacó, colorants i agents conservants… una quantitat d’ingredients artificials que són desaconsellables per a tothom… fins i tot pels vegans.
- Les salses i els amaniments preparats
La verdura és excel·lent per a la salut, però hi ha qui es queixa que no té massa gust, el que no és d´estranyar quan veiem els mètodes de producció de verdura no ecològica (sobretot ara que ja no es respecta l’estacionalitat) . Per això, s’amaneixen amb oli, vinagre i espècies.
Però la restauració ràpida “dietètica”, els supermercats i nombrosos restaurants utilitzen salses preparades. El problema és que contenen gran quantitat de sucres, olis vegetals de baix cost, àcids grassos trans, agents conservants, agents químics per donar textura i colorants artificials. Es presenten en ampolles de plàstic i ocupen prestatgeries senceres en els supermercats.
Amb les salses industrials, els beneficis de la verdura es veuen exterminats.
¡Feu córrer la veu! És urgent, ja que les amanides per emportar i aquelles que serveixen els restaurants són el plat preferit d’aquells que es preocupen per la seva alimentació.
- El xarop “de agave”
Des que la població ha pres consciència dels efectes nefastos del sucre, s’ha emprès una recerca d’alternatives més sanes.
Entre els productes naturals ensucrats, trobem el xarop d’atzavara, que sovint s’utilitza en els productes que es venen com dietètics. El problema és que el xarop d’atzavara no és que no sigui millor que el sucre: és que és fins i tot pitjor.
Si una etiqueta ens avisa a crits que és un producte dietètic, és perquè no té res de dietètic. Els veritables aliments sans són aquells que no donen explicacions, els reconeixerà perquè són crus i integrals i no estan elaborats ni refinats.
Joan-M. Dupuis i Luis Miguel Oliveiras
Espero que hagi estat del teu interès.
Una abraçada,
Jordi Segura.
Director i osteòpata de Centre Kine.
Encara no hi ha comentaris.